La Blanca Arias (1998) és una artista visual que treballa amb mètodes que van des de la pintura fins la instal·lació, incloent la performance i els nous mitjans. Els seus principals interessos són la recuperació de l’antiguitat a través del mite i la filosofia per deconstruir els pilars de les nocions de gènere, l’exploració de l’auto-plaer i l’apropament al creixement personal a través de la política del simbòlic.
Com definiries el teu projecte amb dues frases?
El discurs general rere la meva obra es basa en la posada en diàleg d’una estètica que recull els convencionalismes vincluats a l’esfera de la femenitat i un approach queer a la vivència performativa del cos. D’altra banda, pretén proposar un nou model epistemològic tenint en compte les experiències subversives, reivindicant el poder de la màgia en oposició al sistema proposat per l’industrialisme científic.
Com va començar tot?
Sempre he sentit una especial atracció per l’art visual, no recordo haver viscut sense pintar i dibuixar.
Què vols ser quan siguis gran?
Una bussiness mami del sistema de l’art, vull estar en totes les esferes possibles. Òbviament em vull dedicar a la producció artística, però també em molaria tocar temes de comissariat, teoria de l’art… I dirigir un museu (em flipa manar, born sassy die sassy).
Quina ha estat la teva gran fita?
Si compta fer bon twerk, aquesta. Si no compta, formar arcadia90 i fer-ne la presentació a l’Arts Santa Mònica.
I la teva gran derrota?
Haver de veure el retorn de les Destiny’s Child al Coachella per streaming. En realitat que
no m’admetessin a cap de les universitats on volia estudiar art a Londres, però sóc escorpio i em costa mostrar-me vulnerable.
Per què moles?
Perquè li dono fort al self-care.
Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè tinc la sort de tenir relacions molt simbiòtiques amb persones boniques com l’Ari.
Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
Com diria la leo més guai que conec (s/o Miriam): en el de bohemi nihilista.
Què entens per èxit?
Aconseguir entendre que tenim tot el que necessitem per ser feliços. Quin drama, ha
sonat súper Mr. Wonderful. Pregunteu-li a la Britney, en realitat.
Quin és el defecte que odies més en els altres?
Diu el meu novio “que no et facin cas o que et portin la contraria”, però el que odio més és la falta de transparència (ell és escorpio amb lluna a tauro).
Clàssics que t’acompanyaran per sempre.
No m’acaba d’agradar el concepte de “clàssic”.
Algun pecat de joventut que ja has superat.
És que sóc una forever teenager, però com a mínim ja no escolto Green Day.
Confessa els teus plaers culpables.
El sucre, definitivament. Em torno una mica loca si em menjo 3 Filipinos. Anava a fer veure que no escolto música en privat a l’Spotify, però em sé totes les cançons del Pucho.
Mata’m un mite.
Mateu-lo vosaltres, podeu escollir entre qualsevol macho blanc heterazo de l’art contemporani, però us avanço que tinc especial ràbia als expressionistes abstractes.
Amb qui t’agradaria col·laborar?
Maja Malou, probablement. També amb el Paul B. Preciado. I amb la Rihanna. LOL.
Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Hahahaha.
Quins són els teus herois de ficció?
Què és la ficció?
Què vols trobar a La Descomunal?
Bona onda i propostes estimulants.
Una imatge de silenci?
Kim Kardashian perdent l’arrecada de diamants de 75000$ a Bora Bora.
la Descomunal 