Des de petit, en Geoffrey ha estat sempre un entusiasta del cinema sense remei. Graduat per l’ESCAC, s’especialitzà en direcció i el film Cargols!, el seu projecte de final de carrera, va ser seleccionat per més de 100 festivals. Ha treballat amb Escándalo Films, en projectes com Arròs Covat o Animals i és, també, un dels culpables de varies campanyes publicitaries per Nike o Converse.
Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Tercer Grado és una pel·lícula independent que fusiona el drama, l’acció i el thriller i que fa una mica de crítica social al reflectir els temps difícils en que estem vivint.
Com va començar tot?
A finals de l’any 2011, l’actor Jesus Lloveras ens va trucar a mi i a l’Albert Pintó, un gran amic meu, perquè volia que junts escriguéssim una pel·lícula que finançaria el seu avi. Era una oferta que no podia rebutjar.
Què vols ser quan siguis gran?
M’encantaria ser director de cinema i, per tant, cobrar per fer la meva feina!
Quina ha estat la teva gran fita?
L’any 2011, quan el curtmetratge Cargols! va ser seleccionat al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Poder-lo veure al Melià va ser un somni fet realitat. Compartir aquella nit amb tot l’equip va ser una experiència inoblidable.
I la teva gran derrota?
Quan em vaig involucrar en el projecte de llargmetratge Wax Night i desprès de mesos treballant, van decidir fer-me el salt amb un altre director sense dir-me res. De fet, me’n vaig assabentar perquè de casualitat un company d’equip em va dir que l’estaven rodant. Però de tot se n’aprèn!
Per què moles?
Molo?! Paso-palabra. Etiquetar-se a un mateix de molon es com etiquetar-se un mateix a l’instagram… no te massa sentit.
Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Bona pregunta, jo mateix me la faig! Bromes a part, suposo que perquè soc ex-alumne del ESCAC, nascut a Terrassa, em dedico a l’audiovisual i perquè l’any passat vaig dirigir la meva primera peli.
Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
El vestir de forma excèntrica a propòsit, creure’m saber-ho tot i tractar malament als actors o a l’equip tècnic.
Què entens per “èxit”?
Poder viure de la meva passió, el cinema, i per tant poder tenir un pis o una casa, casar-me amb la meva novia, tenir fills, adoptar a un gos o un gat i seguir fent pel·lícules. Crec que llavors sentiré que realment he tingut èxit.
Quin és el defecte que odies més en els altres?
Que no siguin autocrítics, que no s’esforcin al màxim per aconseguir el que volen i que s’apropiïn mèrits que no són seus. Ah! i que parlin mentre mengen amb la boca plena.
Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Amanecer, Ciudadano Kane, ¡Que bello es vivir!, El Apartamento, 2001…
Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Demanar sempre les crispetes i la coca-cola gegants quan vaig al cinema.
Confessa els teus plaers culpables.
Jugar al FIFA, al GTA i disfrutar de la música comercial que posen a Flaix FM.
Mata’m un mite
Terrassa com a ciutat audiovisual. D’acord que tenim l’ESCAC, el Parc Audiovisual i que han vingut grans estrelles de Hollywood a rodar aquí, però els joves de Terrassa que volem fer cinema no tenim ajudes per part de l’ajuntament o de l’administració. No hi ha subvencions per a rodar a Terrassa, de fet no ens deixen ni electricitat quan rodem. Per sort, a Terrassa encara queden cinemes con el Catalunya que, entre d’altres, permet fer passes de curts i pel·lícules independents.
Amb qui t’agradaria col·laborar?
Buff, amb molta gent! Però en aquest moment m’encantaria fer una pel·lícula amb actors com Jose Coronado, Antonio Banderas, Viggo Mortensen, Luis Tosar o Eduard Fernàndez. També em vindria molt de gust poder treballar en algun projecte amb el Barça.
Amb qui no col·laboraries ni per diners?
No col·laboraria amb cap partit polític, són gairebé tots una colla de lladres i mentiders i no m’agradaria formar part del seu circ. Tampoc no col·laboraria amb el món del porno, no em vull ni imaginar com deuen ser aquests rodatges!
Quins són els teus herois de ficció?
Marty McFly, Homer Simpson, Don Vito Corleone, Andy Dufresne, Dr.Slump, Butch Coolidge, Batman, The Dude…
Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat)
la Descomunal 