Gerard Mîsael

gerardmisael

La seva fascinació pels monstres no té límits. Cantant amb Mr. Mîsael & los Atormentaos, fent la tira còmica ‘El bar de los monstruos’ o dirigint curtmetratges com ‘La destrucción’, Gerard Mîsael és probablement l’únic seguidor del “nouvelle trash”. Així defineix el seu estil: volgudament imperfecte, costumista i lligat al terror. Això sí, amb dosis inacabables de sentit de l’humor.

– Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Ho faig amb dues paraules, “Nouvelle Trash”.

– Com va començar tot?
Un dia que em va caure una estanteria plena de vhs de terror a sobre i vaig quedar sepultat durant una nit sencera, a l’endemà ho vaig veure tot molt clar.

– Què vols ser quan siguis gran?
Tenir la meva propia franquícia d’autocines.

– Quina ha estat la teva gran fita?
Que hagin ficat un dels temas de Mr Mîsael & Los Atormentados al film de terror “Mama”.

– I la teva gran derrota?
Mai vaig acabar cap colecció de cromos.

– Per què moles?
Perquè no em prenc res massa en serio.

– Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Com aquesta edició l’organitza Videodrome, i en sóc part, m’he autoconvidat.

– Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
M’agrada caure a tot arreu…

– Què entens per “èxit”?
Fer un “perfect” a l’Street Fighter.

– Quin és el defecte que odies més en els altres?
M’agraden els defectes, són genuins. Crec que el caos defineix a les persones.

– Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Els monstres clàssics de l’universal.

– Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Ja no em punxo  heroina, he dit prou.

– Confessa els teus plaers culpables.
Violar hamsters i mirar Top Chef.

– Mata’m un mite
Te’n ressucito un, segons les meves fonts, Jim Morrison està viu i l’any que veu treu un nou disc.

– Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb la productora britànica de terror Hammer.

– Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb l’ESCAC

– Quins són els teus herois de ficció?
El pato Donald.

– Què vols trobar a La Descomunal?
Un mecenes ric que subvencioni totes les meves bogeries.

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Un cec aplaudint.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s