Silvia Puig Brujas

Silvia Puig Brujas

La Sílvia és il·lustradora i animadora 2D. El camp de l’animació és el que més li atrau. Coneix i treballa amb grafit, aquarel·la, acrílic, gouache, photoshop o flash, entre d’altres. Una tot terreny pel que fa a la tècnica i l’estil. La seva tasca al curtmetratge Mon Amour va guanyar el premi d’animació i còmic Ciutat de Cornellà.

 

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Un curtmetratge ben treballat i elaborat amb el toc d’humor que em defineix.

Com va començar tot?
Com sempre tot comença, amb una idea. Agafar l’autobús i, de cop, ve una imatge que tenim totes les noies de nosaltres mateixes quan ens preparem per impressionar algú.

Què vols ser quan siguis gran?
Bàsicament vull poder guanyar-me la vida treballant d’animadora .

Quina ha estat la teva gran fita?
El meu curtmetratge Mon Amour. Va ser l’única vegada que em vaig sentit realitzada com a animadora.

I la teva gran derrota?
Cada dia que no treballo fent animació es una derrota.

Per què moles?
Molo perquè sóc professional i em prenc la meva feina en serio.

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè sóc una artista, i val la pena conèixer a altre gent que es dedica a aquest món.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
El de bohèmia. No m’agrada que descriguin la meva feina com si fos una hippi. No tinc res en contra dels hippis ni del seu estil de vida, però que no posin a tots els artistes al mateix sac.

Què entens per “èxit”?
Aconseguir els teus objectius.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
La falta de professionalitat, sobretot per part de persones que ocupen un càrrec (i el seu sou corresponent) de responsabilitat.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
En busca del valle encantado, El senyor dels anells, La princesa mononoke, la serie Conan el niño del futuro...

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Fer-me la ratlla dels cabells al mig. Tot el demés, crec que no ho superaré mai…

Confessa els teus plaers culpables.
Por siempre jamas o Candy Candy(em vaig acabar comprant el manga May Me Angel, de les mateixes autores, perquè no trobava el manga de Candy Candy)

Mata’m un mite
Hem de seguir matant i menjant animals perquè a l’edat de pedra l’especie humana ho feia? S’ha de dir que també morien als 30 anys i no sabien el que era l’agricultura.
Per cert, soc, vegana XD.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Richard Williams
, un dels animadors més grans i menys reconeguts de tot el món.

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb Mariscal, senzillament no puc…
Quins són els teus herois de ficció?
El ultimo mohicano (totes i tots els protagonistes), Daryl (The walking dead).

Què vols trobar a La Descomunal?
Gent amb els mateixos interessos que jo i amb ganes de currar.

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s