Andrea Ceballos

IMG-20170220-WA0032La meva Biografia és un petit desordre d’esdeveniments vegades no tan plàcids com m’agradaria. Però sempre coberta de llet i mel. La poesia i la música a vegades hem salven i d’altres al revés però m’estan ensenyat a ser cada cop més amiga meva i això em fa infinitament forta i feliç. No se què sóc, alguns hem diuen desastre, altres tot el contrari, a vegades tímida i d’altres gens. Al final no sé com s’ho fan que m’acaben estimant… serà que m’envolto de gent que té tanta bellesa dins que no li costa projectar-la.

… I que al final prefereixo parlar d’ells que de mi.

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
El meu projecte és un crit de les vísceres per l’empoderament i l’empatia. La vida feta tinta… Espero que com va dir Celaya ‘un arma cargada de futuro’

Com va començar tot?
Tot va començar fa molt de temps tot hi que potser inconscientment, quan cap als 11-12 anys hem van regalar el meu primer diari. No el vaig utilitzar per escriure els meus secrets mes íntims, sinó per expressar les meves inquietuds de manera poètica. És així que vaig créixer gestant els meus crits a la vida sobre paper, per necessitat o plaer, per alliberar-me o rendir-me a les paraules …encara no ho tinc clar.

Què vols ser quan siguis gran?
No vull ser mai del tot gran com per rendir-me a la limitació d’haver de ser quelcom, sóc des de sempre moltes coses i no vull deixar de ser-les (siguin fosques, clares, maques o lletges). Quan sigui gran, espero que d’aquí molt, vull ser íntegra amb mi mateixa de tal manera que la meva tasca més important sigui abraçar les parts que em fan i acariciar-les amb tot l’amor que requereix una vida.

Quina ha estat la teva gran fita?
Crec que aprendre una mica més a estimar-me i desfer-me també una mica de la impostura social sobre el que haig de ser o deixar de ser, així com la lluita diària i ferma sobre allò que crec just… Artísticament, l’escriptura em serveix com una eina ferotge per fer-ho. Tot hi així el procés de creació és senzill per mi, a vegades crec que no l’he triat, que venia en el meu disc dur… però expressar-ho públicament… això ja es un altre tema, l’atreviment i el coratge requerit per alçar la veu i escopir davant d’un micro les bales que van quedar sobre el paper, per mi, és una gran victorià.

I la teva gran derrota?
La gran derrota, que difícil aquesta pregunta!… La gran derrota encara estar per venir.

Per què moles?
Molo?

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè m’enredo bastant sempre que de poesia es tracti, així que després de donar per sac en alguns recitals hauran decidit convidar-me… I bé perquè hi ha gent maca que m’estima i sap que en gaudeixo de veritat.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?.
No crec que sigui un tòpic, però sempre que un artista estimat ho fa se’m trenca el cor… així que en el que no voldria caure es en transformar o modificar el que expresso per vendre. Sóc conscient de que el món del art es complicat però capitalitzar la puresa del que surt de les entranyes, em sembla roí.

Què entens per “èxit”?
No deixar d’intentar-ho, el valor de la valentia i l’entrega al que estimem. Al final, ser feliços.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
Imposar, la falta de creativitat, la falta de cura, l’autoritat, la supeficialitat, el fer mal intencionadament, no reconèixer un error, no crear espais on l’error sigui Benvingut, jutjar…Al final el que tots som o fem de vegades i mai ens atribuim.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Unes bambes belles, una bossa de tela amb llibres de poesia ( Galeano, Gata Cattana, Gloria Fuertes, Gioconda… i d’entre tots aquells artistes que tant admiro i de cor estimo), uns cascos amb jazz, hip hop, blues, funk… i a vegades algo més punky.

A sí!, que m’ho deixo (suposo que per allò de ‘lo esencial es invisible a los ojos’), la família i els amics que són família.

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
No voler ser qui sóc.

Confessa els teus plaers culpables.
Mai més vull tirar culpes al plaer. El meu plaer, es genial el de sota i el de més amunt…

i la xocolata també és genial.

Mata’m un mite.
‘L’amor fa mal’

Amb qui t’agradaria col·laborar?
… Tants

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Ui! shhhh

Quins són els teus herois de ficció?
Tinc heroïnes i son poetes, raperes, cantants, artistes de carrer, pintores amigues, mares, germanes, cosines, tietes…dones valentes que s’enfronten al patriarcat i m’encoratgen. Admiro com es curen entre elles, ensenyen i fan de la tendresa un crit de guerra.

… I sí, també tinc herois que ploren i estimen fort, gràcies germans d’arreu.

Què vols trobar a La Descomunal?
Crit, art, inspiració i qui sap si algun projecte nou .

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
El mar

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s