Sadie Sitges

Autorretrat“Especialitzada en ilustració editorial i de moda, actualment estic explorant el terreny del concept art. Compagino els meus projectes personals i els encàrrecs d’il·lustració amb una feina de supervivència i estudiar una doble filologia. Escric d’amagat (ara mateix estic treballant en el meu primer poemari il·lustrat). Se’m moren tots els cactus”

IG: https://www.instagram.com/ sadiesitges/

Facebook: https://www.facebook.com/ sadiesitges/

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Crec que tot el que faig és bastant introspectiu, però que alhora busca connectar amb l’espectador. És una manera de buscar còmplices, de dir “a algú més li passa?”. Al menys és com jo ho veig, però sempre és difícil ser objectiu des de dins.

Com va començar tot?
Des de petita, el meu pare em duia a museus, m’ensenyava els grans mestres… Ell tenia un taller de confecció, i vaig començar copiant els seus figurins. Les pestanyes llargues i les mans desproporcionades em vénen d’aquí.

Què vols ser quan siguis gran?
Sé el que no vull ser: conformista.

Quina ha estat la teva gran fita?
Acostumo a valorar poc els meus èxits, perquè sempre que dono un pas endavant ja estic pensant en el següent.

I la teva gran derrota?
Sempre que he posat les necessitats d’algú més per davant de les meves. Anular-se es deixar de ser.

Per què moles?
Em sé tots els diàlegs de Friends (?)

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Les companyes de Quart Creixent necessitaven imatges pel seu projecte; una d’elles havia anat amb mi a batxillerat, i em va demanar de col·laborar-hi (jo encantada!)

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
Les boines em queden bastant malament.

Què entens per “èxit”?
L’autoconeixement profund. Ser honest amb un mateix.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
La superficialitat, i després, la banalitat.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Steinbeck, Bette Davis, The Smiths

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Ser massa impulsiva.

Confessa els teus plaers culpables.
“Sola en la vida”, de la Mary Santpere.

Mata’m un mite
M’agrada creure en els mites.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
No tinc ningú en concret, però en un futur pròxim m’agradaria col·laborar en algún projecte d’animació o videojocs.

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Publicitat. Tampoc amb grans corporacions.

Quins són els teus herois de ficció?
Momo.

Què vols trobar a La Descomunal?
Una oportunitat de fer coses diferents.

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Una habitació després d’un crit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s