Pau Gómez

El Pau Gómez és actor i la meitat de la companyia teatral L’Embarral, jutntament amb la Mariona Alberich. Des de l’Embarral creuen en l’art com a transimissor de coneixements i aposten per fer servir totes les eines possibles: des de la producció d’espectacles propis, la programació de cicles en espais de la ciutat o l’organització de formacions i tallers. I és que al Pau Gómez tant el podreu veure actuant dalt d’un escenari com entre bambalines muntant programacions d’espai com l’Ateneu Candela o al festival de poesia Elixir.

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Per mi, L’Embarral és un espai de creació artística professional. Sense límits, sense formes, amb ambicions i amb ganes d’experimentar amb les Arts Escèniques i les Arts Plàstiques.

Com va començar tot?
Amb la precarietat i la necessitat de lluitar per treballar del què hem estudiat. Amb la Mariona vam decidir crear-nos nosaltres mateixos la feina. Recomanem l’experiència.

Què vols ser quan siguis gran?
Mamá, quiero ser artista!

Quina ha estat la teva gran fita?
Viure del teatre i creure en els somnis.

I la teva gran derrota?
No crec en les derrotes, sempre pots aixecar-te després de caure.

Per què moles?
Perquè no m’estic quiet, perquè no deixo de fer coses.

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè crec en les possibilitats culturals de la ciutat.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
En els que esperen que soni el telèfon asseguts al sofà.

Què entens per “èxit”?
Assolir els teus objectius personals.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
El conformisme.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Jean Genet, La Cubana, Philippe Gaulier i la màscara neutra.

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Dubtar de mi mateix.

Confessa els teus plaers culpables.
Veure vídeos de gatos graciosos a Youtube.

Mata’m un mite.
Us en mato uns quants en privat, fent una cerveseta després de La Descomunal 😉

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb Philippe Genty.

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb l’església i amb qui vulgui fer desaparèixer la cultura.

Quins són els teus herois de ficció?
Velma Kelly i Spiderman. Barrejats seria impressionant 😀

Què vols trobar a La Descomunal?
Vull fer sortir del cau tots els talents amagats que hi ha a Terrassa.

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Un burka.