Toni Ubach

El Toni Ubach defineix així la seva professió: Tradueixo somnis a mentides. Intento organitzar el caos sense que deixi de semblar-ho. De vegades però, passo a la banda dels somniatruites i pinto els somnis de colors o els embolico amb sons i música.

 

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
“Tradueixo somnis a mentides. Intento organitzar el caos sense que deixi de semblar-ho. De vegades però, passo a la banda dels somniatruites i pinto els somnis de colors o els embolico amb sons i música”.

Com va començar tot?
El dia que a últim curs de la carrera d’ADE vaig decidir que plegava per dedicar-me a fer el que m’apassionés.

Què vols ser quan siguis gran?
Valent, per atrevir-me a fer coses.

Quina ha estat la teva gran fita?
Professionalment, haver tingut el privilegi de participar en uns quants projectes (com a tècnic, músic o com al que sigui) d’aquells que et fan prendre consciència que estàs fent possible ALLÒ que t’agrada.

I la teva gran derrota?
No haver-ne fet més

Per què moles?
Per a esmolar, polir, rectificar i perfilar eines de tall.
Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició)

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Per explicar que, dins les Arts Escèniques, els tècnics no som “ells” sinó que som “nosaltres”.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
El que creu que sense el seu art el món seria molt pitjor.

Què entens per “èxit”?
Llevar-te al matí amb ganes d’anar a fer allò que vas a fer.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
L’aborregament. El no pensar.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
És difícil contestar com a tècnic. Com a músic sovint retorno a Bowie, Brel, Mahler, Miles Davis, Tom Waits, Lou Reed… i si tinc el dia més excitat m’arribo fins a Deep Purple amb tota l’alegria!

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Encara volta per casa un cassete amb el made in Japan de Deep Purple a la cara A i Eros Ramazzotti a la B, mirall de la convivència esquizofrènica de neurones durant l’adolescència.

Confessa els teus plaers culpables.
Prefereixo consumar-los més que confessar-los i que segueixin essent culpables, és part de la gràcia.

Mata’m un mite
No vull pas matar els meu mites. Per mi, que ho segueixin sent encara que tinguin forats als mitjons.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Com a tècnic m’agradaria molt participar amb gent com James Thiérrée o Philippe Genty.

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
M’agradaria no haver de col·laborar mai amb ningú per diners.

Quins són els teus herois de ficció?
No sóc massa d’herois.

Què vols trobar a La Descomunal?
Xarxes i sinèrgies per continuar fent coses.
Quedar-te sol en un teatre per tancar-lo.