Marina Molina

marinamolinaEstudia Antropologia i creu que l’art és una eina per expressar allò que ens agrada i allò que no. Ella utilitza el hip-hop i la poesia per fer tant una cosa com l’altra. Defensa la la necessitat de disposar de molts més espais de creació artística, per tal d’empoderar la ciutadania i crear xarxa dins el panorama polític i social. “L’art està tacat de política”, diu, i per això cal que torni al carrer, per recuperar l’espai públic que ens pertany a tots i totes.

– Com definiries el teu projecte amb dues frases?

No tinc un projecte definit, només la cerca de les paraules que puguin reflectir els pensaments (impossible, vaja…) i exterioritzar-los per crear reflexions.
– Com va començar tot?
Amb alguna cançó o poema que em fes pensar en una rima.
– Què vols ser quan siguis gran?
Lliure, feliç i tranquil·la, no etiquetada.
– Quina ha estat la teva gran fita?
Com deia Viglietti: “El llanto hay que empujarlo, echarlo a cantar”. Composar una cançó amb l’Ari ha sigut això, ja que la cançó va ser escrita a l’estiu, pensant en Palestina i el genocidi que s’hi està cometent des de ja fa massa anys.

– I la teva gran derrota?
De moment.. .crec que cap.

– Per què moles?
Ah, que molo?

– Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Anirien curts d’artistes.

– Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
En el de bohèmia desconnectada de la realitat i amb l’ego pels aires.

– Què entens per “èxit”?
Sentir-te feliç amb allò que fas.

– Quin és el defecte que odies més en els altres?
La falta de sinceritat, la indiferència.

– Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Llum, foc, destrucció! La força de la veritat no morirà mai…. o 5ème Soleil de Keny Arkana, Daniel Viglietti amb Mario Benedetti, George Moustaki, Eddie Vedder, Pink Floyd, The Cat Empire, Perota Chingó, Kase-o… És una llista sense final, inclús només parlant de música.

– Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Intentar agradar als altres sense agradar-me a mi.

– Confessa els teus plaers culpables.
Tirar-me tot un matí cantant.

– Mata’m un mite
La Transició Espanyola

– Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb les veus de Perota Chingó… connecten molt.

– Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb qualsevol artista que la seva principal motivació siguin els diners

– Quins són els teus herois de ficció?
Mmm… El Detectiu Conan?

– Què vols trobar a La Descomunal?
Artistes amb ganes de teixir xarxa i projectes conjunts, reivindicacions per l’espai públic i per espais de creació.

– Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Una actuació policial, com un desallotjament, impune.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s