Estudia Antropologia i creu que l’art és una eina per expressar allò que ens agrada i allò que no. Ella utilitza el hip-hop i la poesia per fer tant una cosa com l’altra. Defensa la la necessitat de disposar de molts més espais de creació artística, per tal d’empoderar la ciutadania i crear xarxa dins el panorama polític i social. “L’art està tacat de política”, diu, i per això cal que torni al carrer, per recuperar l’espai públic que ens pertany a tots i totes.
– Com definiries el teu projecte amb dues frases?
No tinc un projecte definit, només la cerca de les paraules que puguin reflectir els pensaments (impossible, vaja…) i exterioritzar-los per crear reflexions.
– Com va començar tot?
Amb alguna cançó o poema que em fes pensar en una rima.
– Què vols ser quan siguis gran?
Lliure, feliç i tranquil·la, no etiquetada.
– Quina ha estat la teva gran fita?
Com deia Viglietti: “El llanto hay que empujarlo, echarlo a cantar”. Composar una cançó amb l’Ari ha sigut això, ja que la cançó va ser escrita a l’estiu, pensant en Palestina i el genocidi que s’hi està cometent des de ja fa massa anys.
– I la teva gran derrota?
De moment.. .crec que cap.
– Per què moles?
Ah, que molo?
– Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Anirien curts d’artistes.
– Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
En el de bohèmia desconnectada de la realitat i amb l’ego pels aires.
– Què entens per “èxit”?
Sentir-te feliç amb allò que fas.
– Quin és el defecte que odies més en els altres?
La falta de sinceritat, la indiferència.
– Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Llum, foc, destrucció! La força de la veritat no morirà mai…. o 5ème Soleil de Keny Arkana, Daniel Viglietti amb Mario Benedetti, George Moustaki, Eddie Vedder, Pink Floyd, The Cat Empire, Perota Chingó, Kase-o… És una llista sense final, inclús només parlant de música.
– Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Intentar agradar als altres sense agradar-me a mi.
– Confessa els teus plaers culpables.
Tirar-me tot un matí cantant.
– Mata’m un mite
La Transició Espanyola
– Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb les veus de Perota Chingó… connecten molt.
– Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb qualsevol artista que la seva principal motivació siguin els diners
– Quins són els teus herois de ficció?
Mmm… El Detectiu Conan?
– Què vols trobar a La Descomunal?
Artistes amb ganes de teixir xarxa i projectes conjunts, reivindicacions per l’espai públic i per espais de creació.
– Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Una actuació policial, com un desallotjament, impune.
la Descomunal 