Raquel Cifuentes

Raquel CifuentesLa Raquel Cifuentes té 30 anys i és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Complutense de Madrid, ha desenvolupat diversos projectes de curtmetratges, videoclips, fashion film i videoart. Advoca per l’experimentació artística a través del vídeo i el so en un sentit menys estricte.

 

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
És una instal·lació de cartró on, a partir de sensors ON/OFF i interruptors connectats a una placa base de joystick industrial, es pot descompondre una peça audiovisual.

Com va començar tot?
Un dia en el que me vine arriba.

Què vols ser quan siguis gran?
El que vulgui ser quan sigui gran.

Quina ha estat la teva gran fita?
Entendre que el sistema social en el qual visc és una falsa expectativa.

I la teva gran derrota?
Entendre que el sistema social en el qual visc és una falsa expectativa.

Per què moles?
La meva amiga Xo sempre em diu que nosaltres molem perquè ens és igual molar, però jo no estic tan segura de que ens sigui igual.

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè estic fent una residència a la BaumannLab.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?.
En els que volen treure una metàfora de tot el que fan. M’avorreixen.

Què entens per “èxit”?
Una malaltia que hauria d’estar diagnosticada.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
La gent que no ajuda.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Fly on the wings of Love, de Chasis.

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Tinc molt mala memòria…

Confessa els teus plaers culpables.
En tinc de secrets, però cap de culpable.

Mata’m un mite
Si estàs a l’est i vas a l’oest, has de dirigir-te a l’est.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb una noia em va explicar una vegada que havia estat a la frontera de Mali fent tràfic il·legal de llibres.

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
No tinc prou espai.

Quins són els teus herois de ficció?
Idgie Threadgoode.

Què vols trobar a La Descomunal?
A molta gent passant-s’ho bé.

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Quan tinc por dels monstres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s