Quart Creixent neix precisament amb la voluntat de organitzar col·lectivament la praxi feminista. «Crear un espai de confiança i suport mutu des del qual fer front al sistema patriarcal i capitalista» i «incidir de manera real en la ciutat i la quotidianitat. Al nostre qüestionari, responen així:
Com definiries el teu projecte amb dues frases
Espai de cures, d’aprenentatge i autoafirmació. Crític cap enfora.
Com va començar tot?
Amb una línia de mail, arran d’un taller de la Trobada Jove, compartint inquietuds
Què vols ser quan siguis gran?
Ser un espai arrelat a la ciutat de Terrassa on moltes dones puguin sentir-se còmodes
Quina ha estat la teva gran fita?
Descobrir-nos l’himen
I la teva gran derrota?
Que s’atribuïssin l’acció que vam fer el 7 de març
Per què moles?
No molo, estic lluitant
Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè algú ho va proposar a la fesa d’aniversari de 15 Descomunals ¿qui?
Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
L’artista només vinculat a la forma i no al contingut
Què entens per “èxit”?
Fer les coses amb coherència i ser prou valent per tirar-ho endavant
Quin és el defecte que odies més en els altres
Que siguin masclistes, el machirolisme
Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Les nostres companyes són referents, les d’abans i les d’ara.
Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
No creiem en els pecats
Confessa els teus plaers culpables.
Plaers culpables és una entemonia, un oxímoron
Mata’m un mite
El mite de la mitja taronja
Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb l’exèrcit Kurd
Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb la resta d’exèrcits
Quins són els teus herois de ficció?
La nostra tasca compren desmitificar els herois i les heroïnes
Què vols trobar a La Descomunal?
Moltes bruixes
Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Les oprimides
la Descomunal 