Marta Palmero

FullSizeRenderDe petita ja volia ser inventora, per això se li va presentar un dilema a l’hora d’escollir entre les ciències, l’art o el disseny. Primer es va decidir per les ciències i es llicencià en Geologia a la UAB. Però, per saciar aquella necessitat de crear, va realitzar Disseny Gràfic publicitari. Li agrada estar als núvols perquè són la seva font d’inspiració. Li fan por les aranyes i els fulls en blanc. Si voleu descobrir què fa, podeu visitar-la aquí.

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Si dic que no en tinc cap en concret? La veritat és que el meu projecte és experimentar amb tot allò que estigui relacionat amb la creativitat, conèixer i fer conèixer i, sobretot, deixar volar la imaginació.

Com va començar tot?
Mirant com la meva mare dibuixava quadres a l’oli. Vaig començar a tenir la inquietud d’agafar algun pinzell però, aleshores, ho veia molt més difícil i em vaig decantar pel llapis i grafit durant molt de temps. Intentava dibuixar cada vegada amb més realisme i això em va donar la oportunitat de dedicar-me a il·lustració científica.

Què vols ser quan siguis gran?
Jo mateixa amb més experiència.

Quina ha estat la teva gran fita?
Descobrir que si t’ho proposes pots viure d’allò que t’apassiona, el dibuix.

I la teva gran derrota?
No em considero haver estat derrotada. Si que he comès molts errors però en canvi de veure-ho com una derrota els he tingut sempre presents per millorar professionalment i, evidentment, com a persona.

Per què moles?
Molo? jejeje, home! algú pot pensar que molen les meves il·lustracions, però crec que molo més per la meva insistència en descobrir, conèixer artistes, aprendre d’ells i experimentar amb noves tècniques.

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè tenim exactament la mateixa motivació, que és unir artistes, principalment, de Terrassa.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
Un boig incomprès? Jeje

Què entens per “èxit”?La satisfacció d’haver realitzat una feina ben feta, haver-la gaudit i provocar una reacció positiva en la gent que mira l’obra. Sobretot, si s’emocionen.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
Les crítiques destructives sense valor. No se què ha provocat que molta gent adulta es pensi que no sap dibuixar. I és algo innat en tothom.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Nirvana, Rolling stones, Danny elphman… Ken Follet, George Orwell… Toulouse Lautrec, Da Vinci, William Turner…

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Encara no ho he superat jejeje

Confessa els teus plaers culpables.
Ostres! No em vull sentir culpable amb un plaer. Aquesta pregunta me la reservo…

Mata’m un mite.
Déu no va crear els éssers per divinitat espontània… jo em crec més lu de la evolució 😉

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Mauricio Antón (Il·lustrador científic) , Miguel Herranz (Sketcher), Gemma Capdevila (Il·lustradora infantil), Jordi Altarriba (pintor i professor d’il·lustració) i molts més de diferents camps artístics.

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb un polític

Quins són els teus herois de ficció?
Mulan

Què vols trobar a La Descomunal?
Persones amb ganes de viure una experiència creativa

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
El moment en que arribes al cim de la muntanya i observes les vistes. És el moment de reflexió i valorar tot el camí que t’ha portat fins allà.

Deixa un comentari