En David Corral només té 18 anys i acaba d’estrenar els seus estudis en Belles Arts. Però ja té un estil i un discurs propis, i una actitud curiosa i humil que el fan ser gran (o el fan créixer, o totes dues coses alhora). Ja ha fet algunes exposicions i no vol perdre l’oportunitat de descobrir què es mou – a part d’ell mateix- a la seva ciutat natal.
Com definiries el teu projecte amb dues frases?
No crec que tingui algo entre mans que pugui anomenar projecte, crec estar investigant sobre un mateix concepte i línia estètica. Però em quedo amb la Picassiana de “Que la inspiración te pille trabajando” de Picasso i el mític “Encara no està sec?”
Com va començar tot?
Possiblement mirant per la finestra de l’escola, sempre he estat bastant a la lluna i el que faig és un producte de el constant degoteig d’imatges i pensaments.
Què vols ser quan siguis gran?
“Don’t trust nobody over 30”.
Quina ha estat la teva gran fita?
No deixar de preguntar-me per què.
I la teva gran derrota?
“¿Tan perdedor eres que no te enteras cuando ganas?” – Pulp Fiction
Per què moles?
Si ho explico Inditex en farà negoci.
Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Per exemplificar la inmensa massa de joves creatius que estàn apareguent. Potser per a canviar alguns rols artístics i culturals de Terrassa. Penso que la participació i l’oportunitat que es dona a joves emprenedors a Terrassa hauria de ser encara més potent. Res de mitges tintes. Ens fa falta poder comptar amb la nostra ciutat com a canal vàlid i útil. Murs lliures més cèntrics, exposicions i projectes subvencionats, preocupació per el buït cultural que s’està creant entre la població jove, etcètera. Trencar amb cercles que de consagrats ja queden casposos.
Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
Quadres de motel de carretera, anuncis d’òptica, dibuixant de pissarra de cafeteria i sobretot el de monitor de cursos per a fer àlbums fotogràfics.
Què entens per “èxit”?
Realitzar un projecte sempre millor que l’anterior. I sobretot mai perdre les ganes de experimentar, projectar o investigar.
Quin és el defecte que odies més en els altres?
Posar etiquetes, marcar la gent en un personatge pla de sèrie de televisió. Però d’aquest pequem gairebé tots.
Clàssics que t’acompanyaran sempre.
El pop art, Francis Bacon, els calaixos desdordenats, robar roba als pares, el fuet, els 5 minuts just després de despertar-te en els que et quedes atontat, i em quedo molt curt.
Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Creure massa ferventment allò que opinen els altres de mi o d’altres coses.
Confessa els teus plaers culpables.
Mirar dintre de les brosses i contenidros buscant quelcom aprofitable, els ulls dels passatgers del tren, parlar amb mi mateix i ser bastant somiador.
Mata’m un mite
Mc Donalds.
Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb gent activa interesada en crear un espai de creació en la infinitut de naus tèxtils que hi ha a Terrassa. Lloc per a lliure creació de projectes personals o comuns, així com un taller o atelier compartit.
Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Mai diguis mai.
Quins són els teus herois de ficció?
Hellboy, Lobezno, Amelie, El Petit Príncep. cualsevol sortit de un videoclip de Michel Gondry, Mark Renton…
Què vols trobar a La Descomunal?
Connexions i gent participativa.
Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Poeta en Nueva York – Lorca
VUELTA DE PASEO
Asesinado por el cielo.
Entre las formas que van hacia la sierpe
y las formas que buscan el cristal,
dejaré crecer mis cabellos.
Con el árbol de muñones que no canta
y el niño con el blanco rostro de huevo.
Con los animalitos de cabeza rota
y el agua harapienta de los pies secos.
Con todo lo que tiene cansancio sordomudo
y mariposa ahogada en el tintero.
Tropezando con mi rostro distinto cada día.
¡Asesinado por el cielo!
la Descomunal 