La Patrícia i l’Ada són dues noies de 21 anys. l’Ada estudia Arts i Disseny a la Massana, on es van conèixer, i la Patrícia Belles Arts a la UB . Han participat en varis projectes juntes i a la Descomunal també col·laboren en equip. Al nostre qüestionari responen això:
Com definiries el teu projecte amb dues frases?
La destrucció és tan sols un preliminar. 404 frase destruïda
Com va començar tot?
En unes presentacions de la universitat. L’ada va dir que quan pensava en l’univers plorava…em vaig emocionar molt i li vaig anar a parlar.
Nota: el cos asocial patricia durant un estiu tenia una càmera que s’allunyava del seu llit i li feia pensar en lo gran que era l’univers i tenia por a la mort i plorava molt. Procés identificatiu.
Què vols ser quan siguis gran?
Una llàgrima picant en una piscina
La piscina
Quina ha estat la teva gran fita?
Que l’Ada pugi fins a terrassa
I la teva gran derrota?
Pagar una cervesa de 5 euros
Per què moles?
Què?
Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
Artista conceptual avorrit.
Menys l’Enric Farrés.
Què entens per “èxit”?
HOEZOE @lazowi69 1 de maig
Me siento como un billete de 500 entre un monton d billetes fotocopiao
Quin és el defecte que odies més en els altres?
No mengis més del que pots empassar
Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Motxilla groga
El filtre de conillet de instagram
Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Aspirar a una expectativa irreal
Pensar que escoltar reggaeton és pecat.
Confessa els teus plaers culpables.
Somiar que soc una vampira i et mossego el coll.
La vida nocturna
Mata’m un mite
Instagram és una basura.
Instagram no mola.
Amb qui t’agradaria col·laborar?
691220608 (m’ha copiat)
620755372 call me
Amb qui no col·laboraries ni per diners?
De quants diners parlem?
Quins són els teus herois de ficció?
Ara mateix la meva heroïna és la Momoko de Kamikaze Girls
Ho he de pensar (encara ho estic pensant)
Què vols trobar a La Descomunal
¨Com diria el perro fiel, que termina por escupirlo en 2000, en un estertor irreal de cocainomano debilitado: «el aire estaba cargado de flores»¨
Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).I tu dius doncs altre meu
finalment em respons
m’avorreixo de tu
lluito contra tu per tu sense tu
el teu nom és un perfum vessat
reviu els meus llavis amb vi fresc
fes-me de refugi a la matinada
la Descomunal 