Marc Luguera, 20 anys, és estudiant de l’ESCAC i actualment s’està especialitzant en direcció documental. En la seva obra es pot reflectir aquest interès per captar quelcom del seu voltant per després experimentar amb les imatges. El contingut visual com material flexible i modelable. No li interessa captar la realitat, sinó transformar-la.
Actualment forma part d’Arcadia.90, una plataforma creada per donar veu a artistes locals.
–Com definiries el teu projecte amb dues frases?
El meu projecte es basa en l’experiment del ritme audiovisual, l’exposició del mecanisme audiovisual i la representació de la realitat com quelcom realment prehistòric.
Com va començar tot?
Quan un dia vaig tenir la necessitat de muntar un seguit d’imatges que havia gravat amb la càmera que va sempre amb mi.
Què vols ser quan siguis gran?
Creient.
Quina ha estat la teva gran fita?
Espero que la meva gran fita encara no hagi succeït, si no fos així em preocuparia.
I la teva gran derrota?
Same.
Per què moles?
No crec que moli.
Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè no molo
Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
El de ser un artista
Què entens per “èxit”?
No entenc la paraula èxit
Quin és el defecte que odies més en els altres
La poca paciència
Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Els clàssics em fan mandrota
Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Escoltar Arctic Monkeys
Confessa els teus plaers culpables.
El cafè
Mata’m un mite
El DOGMA ‘95
Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb Jón Þór Birgisson o Jonas Mekas
Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb Marta Sánchez
Quins són els teus herois de ficció?
No entenc el concepte ficció
Què vols trobar a La Descomunal?
Gent i chai
la Descomunal 