Terrassa Breaking és una iniciativa impulsada per joves i adolescents terrassencs per dinamitzar aquesta modalitat de dansa urbana, així com la cultura hip hop que hi va lligada a través d’activitats públiques com competicions, exhibicions i tallers. Ja fa anys que promouen el breakdance a la ciutat i en aquesta Descomunal ens mostraran totes les dimensions artístiques de la cultura urbana
Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Volem que sigui un punt de retrobada dels elements del hip hop a Terrassa. Molta gent es dedica exclusivament al Graffitti, Breakdance, a punxar plats o a improvisar o cantar rap, però s’ha perdut la motivació pel vertader motiu: la unió. Volem que tothom pugui compartir la seva creació amb la resta i així fer un sol esdeveniment enorme en comptes de quatre o cinc dispersats per la ciutat.
Com va començar tot?
Portem gairebé 6 anys sense organitzar cap competició de breakdance a Terrassa i se’ns va oferir d’organitzar la divuitena Descomunal. Com que s’havia de fer alguna cosa diferent al que s’acostuma a organitzar quan es fan competicions d’aquest tipus, vam pensar que era una bona oportunitat perquè els joves de diferents branques -però de la mateixa cultura hip hop- poguessin conèixer la resta, valorar i compartir l’art urbà que es fa a Terrassa (que no és poc precisament).
Què voleu ser quan sigueu gran?
Petit.
Quina ha estat la vostra gran fita?
Reunir la motivació de tots el ballarins i ballarines de breakdance de la ciutat en un sol projecte.
I la vostra gran derrota?
Passar de que a la ciutat hi hagi dos o tres sales amb professors de breakdance per setmana i competicions anualment a no tenir ni professors, ni sales, ni subvencions per a tirar endavant el nostre projecte.
Per què moleu?
Porque de tu envidia nase mi fama. Jajaja és broma, creiem que qualsevol artista mola molt quan, fent el que més li agrada, aconsegueix arribar a la gent.
Per què creus que us han convidat a La Descomunal?
Perquè som l’únic col·lectiu de ball urbà a Terrassa que s’ha organitzat per aconseguir visibilitat i projectes per donar a conèixer la vessant més positiva del hip hop a la ciutat.
Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldríeu caure?
El fet que ens considerin artistes ja seria un gran pas, perquè el tòpic en el que caiem moltes vegades és pensar que el que fem és senzill i que ho fem per moda, per agradar o per avorriment, que no tenim res millor a fer amb les nostres vides.
Què enteneu per “èxit”?
Que la gent entengués el motiu real de la nostra cultura urbana i valorés l’esforç i els resultats dels artistes. Que no hi hagués prejudicis negatius cap als joves que formen part d’aquesta cultura.
Quin és el defecte que odieu més en els altres?
L’individualisme.
Clàssics que us acompanyaran sempre.
Ballarins com la Movie One, el Valen o el Pier. Són els primers grans ballarins de breakdance de Barcelona que van aconseguir que aquest ball causés furor a la nostra ciutat. Pelis com Beat Street o You Got Served, que són les que van motivar els primers joves que van ballar break. DJs com Grandmaster Flash o Renegade, competicions com la BOTY o la IBE…
Algun pecat de joventut que -per sort- ja heu superat.
L’arrogància.
Confessa els teus plaers culpables.
No anar a missa.
Mateu-nos un mite
Africa Bambaata té denúncies per pederàstia.
Amb qui us agradaria col·laborar?
Amb alguna ONG coneguda a nivell mundial.
Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb marques que fan servir els esports urbans per a promocionar productes perjudicials per a la salut: Red Bull, Monster, McDonald’s… ens sembla un joc molt brut que confon sobretot als adolescents.
Quins són els vostres herois de ficció?
El detectiu Conan. Si treballés pels jutges anticorrupció viuríem en un món molt millor.
Què voleu trobar a La Descomunal?
Molta gent que mai hagués vist un esdeveniment igual i que digui que s’ho ha passat de conya.
Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
la Descomunal 