#D13 Crònica

whatsapp-image-2017-02-15-at-09-50-32

 

El passat 12 de febrer el Ramón B.Souza i la Cristina Martínez van convertir El Corralito en un plató de rodatge on, durant un parell d’hores, tots els participants de La Descomunal van ser protagonistes del banquet de Macbeth i van poder veure com es fa el cinema des de dins i com, per aconseguir el que veiem a la pantalla, cal molt més del que ens pot semblar a primera vista.

I és que si el Ramón  i la Cristina eren els mestres de cerimònies i els encarregats de dirigir-ho tot plegat no ho podien fer sols, sinó que van necessitar un equip tècnic i artístic. I el primer pas, abans de posar-se mans a l’obra (perquè al públic de seguida ens va quedar clar que no seríem només espectadors) cal conèixer l’equip. La Descomunal va començar, doncs, amb una petita visita pel Corralito convertit en set de rodatge on cadascú ens va explicar quina era la feina. Evidentment necessitem actors i el nostres Macbeth i Lady Macbeth van ser el Guillem Carol i la Marta Figueras que ens van explicar, i demostrar, la diferència entre actuar per teatre i fer-ho, com tocava aquell dia, davant de càmeres. Però calia que les seves paraules se sentissin bé i aquí hi entrava el Guillem Bardavio, l’encarregat del so, que ens va fer descobrir el repte que significa aconseguir el millor so sense que els microfons es colin en cap moment dins de pla trencant la màgia. L’Oriol Tresens era l’altre encarregat dels aspectes tècnics. El seu camp, però era el visual, ja que va ser el responsable de fotografia. I l’Aïda Jiménez, directora d’art, va ser l’encarregada de donar coherència estètica a un Shakespeare més grunge del que estem acostumats.

Ara ja sabem quin és el paper de cadascun dels convidats, ens quedava, però, saber quin era el paper del públic. I és que en un rodatge hi ha feina per totohom. Els assistents, doncs, es van convertir en extres per un dia representant el paper dels convidats al banquet del rei d’Escòcia. Algun, fins i tot, va poder fer de figurant amb frase i va ser víctima del clàssic recurs de l’esquitxada de ketchup per simular la sang. Ara sí, amb tothom al seu lloc el Ramon i la Cristina podien fer anar la claqueta i començar el rodatge. I és aquí on vam comprovar com de laboriós és rodar una escena que, un cop vista en pantalla, sembla simple. Una presa per rodar plans generals, una altra per plans detall, una per primers plans dels protagonistes… Per sort, al tractar-se d’un banquet, podíem fer el vermut mentre rodavem.

I així va ser com de La Descomunal 13 va sortir la primera pel·lícula gravada en directe en una Descomunal. Ara bé, la feina no s’acaba en el moment en que es diu el clàssic “Tallem, és bona”. Després del rodatge vé tota la feina de postproducció i muntatge. Esperem veure els resultats d’aquest banquet de Macbeth ben aviat!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s