Guillem Carol

guillem-descomunalGuillem Carol Nicolau, 22 anys. Nascut a Terrassa. Actor i violoncelista. Va cursar els seus estudis d’interpretació a l’Escola el Timbal (2012-2014). Posterioriment va especialitzar-se en la tècnica CODA a la mateixa escola en mans de Fausto Carrillo i Ricard Boluda. Membre de la Companyia medieval de teatre i passa-carrers Infestum i de la Companyia Estrella’t. També va cursar fins a quart de grau professional de violoncel al Conservatori de Terrassa. És actor de la Posada Maldita, però si el voleu trobar per desitjar-li les bones festes sempre  podeu anar al mNactec de Terrassa, on també exerceix la seva vocació actoral.

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Deixa el món millor de com te l’has trobat. Centra tota la teva energia en allò que depengui de tu.

Com va començar tot?
Doncs algú va trucar a la porta de casa dels meus pares i vaig obrir sense mirar per l’espiell. Es deia Destí. (Verge Santa “vaya pastelaco” de resposta). Nah, descobrint el tito Robert. La clau sempre està en regalimar saliva amb de Niro.

Què vols ser quan siguis gran?
Vull ser víctima d’algun jove fotògraf que m’acabi publicant a la página d’Instagram “IAIUS BRUTALS”.

Quina ha estat la teva gran fita?
Descobrir i entendre que la persona amb qui interactuï també té sentiments.

I la teva gran derrota?
Assumir un fracàs sense la visió de l’aprenentatge que t’aporta l’error.

Per què moles?
Perquè la meva mare mola. I el meu pare mola. I la meva àvia a “su vez”, també mola… (Maldita genética “molaril” hereditaria…).

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Per donar vida juntament amb un grup de persones artístiques a un esdeveniment que no hauria de morir mai.
Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
“Y entonces le dije, ¡No, pero me gustaría verlas!” Nah, no ho sé. Sortir a escena i que l’espectador ja sàpiga cap a quin terreny portaré el personatge. Aquesta per mi, sens dubte, és la lacra de l’actor.

Què entens per “èxit”?
Més aviat tinc clar el què no entenc per èxit.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
Que a aquestes alçades encara no sàpiguen qui és Miguel Noguera.

Clàssics que t’acompanyaran sempre:
El propi Noguera, J.S. Bach, Robert de Niro i Elton, Stevie i Freddy.

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Col·leccionar Funko Pops.

Confessa els teus plaers culpables
La xocolata blanca. Estimo massa la xocolata blanca. Ah, i masturbLA XOCOLATA BLANCA!!!

Mata’m un mite
El maleït paper higiènic. Encara no em cap al cap que al segle XXI quedi gent que s’eixugui amb paper higiènic. PARA QUÉ DIABLOS BAJARON DEL MALDITO HEAVEN LAS TOALLITAS HÚMEDAS HUMANOS INSENSATOS?

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb tanta gent…

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb tanta gent…

Qui són els teus herois de ficció?
I en Luffy? S’hi val dir en Luffy?

Què vols trobar a La Descomunal?
No espero menys que quan arribi el final de l’esdeveniment, aparegui un senyor amb bigoti, corbata i americana (res més) i tregui del seu maletí quelcom DESCOMUNAL. Acte seguit somrigui i marxi.

Una imatge de silenci? (Ai, perdó, sen’s ha colat)
Prova de treure el mòbil enmig d’una forta discussió entre 20 persones i crida “SELFIE”, veuràs de què és capaç la paraula màgica…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s