Irene Pérez

2016-03-20-17-18-09L’obra de la Irene Pérez parteix de l’exploració d’elements com la identitat, el llenguatge i l’espai físic, la forma i la materialitat. Teles, fil, llana i so es converteixen a la vegada en eines per explorar experiències i en el vehicle per crear-les.

Va estudiar i iniciar la seva carrera a Chicago (EE.UU.) on va viure durant onze anys. Des de la seva tornada a Terrassa i després d’una llarga trajectòria als EE.UU., ha realitzat varies exposicions i ha format part de diversos projectes entre els que cal destacar: (des)connexions, un projecte expositiu a la galeria Tigomigo que incloïa una residència i un programa d’activitats al voltant de les idees d’aïllament i connexió social; la co-creació de Punts Suspensius (Terrassa) i Mitja Subversiva (Barcelona), dos grups de persones que, amb l’excusa de trobar-se per teixir juntes, comparteixen aprenentatges, coneixements i converses sobre temes de caire socioeconòmic; el disseny i execució d’un taller de brodat per a malats de la unitat de subaguts de psiquiatria de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa que es realitza al Centre de Documentació i Museu Tèxtil; i per últim, la col·laboració en el projecte Revolució Tèxtil, una pàgina web que mapeja la producció i el consum tèxtil ètic i responsable a la ciutat de Terrassa.

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Agafa una pedra, tira-la dins d’un cos d’aigua en repòs, mira que passa.

Com va començar tot?
Amb una gran explosió.

Què vols ser quan siguis gran?
Ser petita.

Quina ha estat la teva gran fita?
Seguir buscant.

I la teva gran derrota?
Deixar que d’altres em posin límits.

Per què moles?
Perquè ja no em fa por equivocar-me.

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè m’estic revolucionant.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
La genialitat. Ser artista requereix constància i molta feina.

Què entens per “èxit”?
Aconseguir allò que em proposo i aprendre en el camí.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
La manca d’empatia.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
No sóc ni de clàssics ni de sempre(s)… la vida és un viatge ple de giravoltes, però si és cert que últimament m’acompanya la saviesa que amaguen els poemes de Maya Angelou.

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Parlar malament dels altres.

Confessa els teus plaers culpables.
Quan sento plaer no em sento culpable.

Mata’m un mite
La inspiració és només un acte reflex del cos que va acompanyat per l’expiració. Les muses son un miratge.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb tothom.

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb l’odi.

Quins són els teus herois de ficció?
La dona invisible.

Què vols trobar a La Descomunal?
Interconnexions.2016-03-20-17-18-09

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s