#D11 Crònica

I sí, es va fer la llum i de moltes maneres. La onzena edició de La Descomunal organitzada pels fotògrafs Paulo Cacais i Clàudia Borràs portava per lema Des de la Foscor. I en la foscor va començar, concretament dins una càmera fosca. Per l’ocasió havien tapat les finestres d’una sala de Els Amics de les Arts deixant només un foradet per on entrava la llum.

I en aquesta penombra els fotògrafs convidats es van anar presentant i explicant-nos què és per ells la fotografia. La Clàudia Borràs va compartir amb nosaltres un projecte que va fer estudiant a Anglaterra on amb una càmera Pin Hole, un tipus de càmera estenopeïca sense lents, captava les imatges del seu entorn, unes imatges sovint desenfocades que evocaven més que ensenyaven. La Núria Figueras ens va parlar de com la fotografia li permetia expressar coses que no sabia expressar d’una altra manera i de com la síndrome d’asperger que pateix influïa en la manera com percep el que l’envolta. La Cecília Coca ens va parlar de com és fotografiar concerts i de com en aquests esdeveniments el fotògraf ha de ser com un músic més de la banda integrant-s’hi. La Lydia Cazorla va parlar de la importància de la mirada del fotògraf en un món com l’actual en que tots fem moltíssimes fotografies cada dia i vivim envoltats d’imatges. Miquel Llonch va optar per no ensenyar-nos fotografies seves, sinó de fotògrafs que li agraden mostrant-nos com de diferents poden arribar a ser les imatges que ens atrauen. I, finalment, Paulo Cacais va parlar de la importància d’una fotografia que sigui útil i tingui un retorn social i del seu projecte de fotografiar espais on hi va haver afusellaments o on hi ha fosses comunes de la Guerra Civil.

I mentre això passava els nostres ulls s’anaven acostumant a la foscor i ens van permetre observar com la càmera fosca feia el seu efecte. En una paret s’hi reflectia invertida la façana de l’Arxiu Tobella. Ens trobàvem dins de l’artefacte que va permetre inventar la fotografia i és que una càmera estenopeïca no és més que això en petit: una caixa fosca amb un petit forat per on entra la llum.

Perquè aquest efecte òptic es convertís en fotografia només ens faltava un element: el paper fotosensible. Així doncs ens van donar a tots un tros de paper fotogràfic que vam deixar sobre el tros de la façana que ens va semblar, el vam exposar a la llum uns minuts i, després del temps d’exposició, sota la llum vermella el vam revelar. D’aquesta manera cadascú es va endur a casa seva un fragment de façana.

I així és com, a l’igual que en la fotografia, vam partir de la foscor per anar trobant la llum. La llum que ens explicava com va nèixer la fotografia i la llum que ens explicava què representa avui en dia per tots els fotògrafs convidats.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s