Vanesa Paris

VANESA PARIS FOTO 2.jpgVanesa Paris va estudiar grau mig de piano al conservatori de Terrassa, però era una sommiatruites que preferia improvisar abans que aprendrem els estudis de Chopin. Ha escoltat molts estils de música i hi ha col·laborat en grups d’estils diferents, però ara s’ha centrat bastant en la música elèctronica, sense protegir-la gaire de les seves influencies.

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
El que faig es un intent d’organitzar  les meves idees musicals en un sol projecte amb la sola companyia d’ordinador i trastos electrònics, sempre amb el repte de necessitar com menys cables millor. Els odio.

Com va començar tot?
La culpa la té el meu pare per posar-me el programa de musica Cakewalk a l’ordinador quan era petita. Va coincidir amb que començava a aprendre a tocar el piano, i amb la meva època de memoritzar la discografia sencera de Mike Oldfield.

Què vols ser quan siguis gran?
No em plantejo fer-me gran, la veritat. Quan em surtin arrugues, crec que seré la mateixa però mes feliç, perquè em rallaré menys i faré menys cas del que pensin els demés.

Quina ha estat la teva gran fita?
Haver aprés a superar les meves pròpies barreres per fer música i saber respectar-me a mi mateixa amb el que faig.

I la teva gran derrota?
Haver tardat tant temps en aconseguir-ho.

Per què moles?
En serio molo? Gràcies!

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè els hi dec caure bé.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
En el tòpic d’aquell que se sent molt artista però no acaba mai res.

Què entens per “èxit”?
No caure en el tòpic d’abans, i acabar les coses encara que només t’agradin a tu. Si els hi agrada als altres, doble èxit.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
La falta d’empatia. El no tenir un mínim d’interès per fer sentir bé a la persona que t’ha tocat tenir a prop en un moment o altre i per la raó que sigui, perquè la gent en general te la suda, sense tenir en compte que tots mereixem el mateix respecte.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Dire Straits, Logistics, Supertramp, Klaxons, Katatonia, Digitalism, Jamiroquai, Ladytron, System of a Down, Who made Who. Reescoltar-los sempre em serà molt dolç.

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Estar enamorada del Neil Hannon, el de Divine Comedy. I anar sempre vestida de negre.

Confessa els teus plaers culpables.
Atiborrar les cançons de masses instrumentes i veus. Atiborrar-me jo de pa amb Nutella fins a explotar. En quant a la resta em sento massa culpable com per escriure-ho.

Mata’m un mite
Que ser dj és més fàcil que ser músic. Jo sóc una dj frustrada que no sap clavar els bombos de dos temes amb els plats.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Qualsevol músic/a agradable amb moltes ganes de passar-ho bé i capaç de crear coses interessants m’omple de sobres.

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb l’Enrique Morata. Sé que es frustraria molt amb mi. Crec que no li caic bé.

Quins són els teus herois de ficció?
Jake el Perro. M’agradaria ser tan elàstica com ell.

Què vols trobar a La Descomunal?
Molta bogeria musical. En tinc moltes ganes.

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Jo pensant en el perquè d’aquesta pregunta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s