Pol Chabier

12622358_939399426136785_1603095826929835576_oPol Chabier es volia apuntar a taekwondo però, per sort, els seus pares no ho van veure del tot clar i, enlloc del quimono, va agafar el trombó de vares i ja no el va deixar. Des de fa uns anys bufa a La Hawha Band, un grup terrassenc que beu del hip-hop, el jazz, el funk i el soul i que va guanyar la primera edició del TAM! Festival de músics emergents del Vallès.

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Aprendre tota l’estona de tot el que m’envolta i estar en constant creixement és el meu projecte vital.

Com va començar tot?
Jo volia fer taekwondo, però em sembla que la idea no va entusiasmar gaire a casa perquè vaig acabar fent música, molt bon canvi en realitat, així que quan vaig veure el trombó per primer cop no m’ho vaig pensar gaire, amor a primera vista.

Què vols ser quan siguis gran?
Tot el contrari al que sé que no vull ser.

Quina ha estat la teva gran fita?
Entendre que l’únic que pots fer és fer.

I la teva gran derrota?
Estic llegint Cioran últimament, la gran derrota és néixer. Jejejej, potser no. No tinc grans derrotes.

Per què moles?
Porque miles,miles,miles,miles,miles,miles,miles,miles.

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Porque molo,molo,molo,molo,molo,molo,molo,molo,molo. NO. No ho sé, però està molt bé.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
Qualsevol tòpic és menyspreable, fins i tot el tòpic de menyspreador dels tòpics. Ah que llest!, ara menysprea als menyspreadors de tòpics per no caure en el tòpic que ell mateix ha plantejat, no hi havia una resposta més fàcil? La resposta és SÍ.

Odio els artistes que són la caricatura del que en un principi eren.

Què entens per “èxit”?
No en tinc per “èxit”. Per mi èxit seria “fer el que s’ha de fer” sempre.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
El defecte de no voler entendre, aprendre o escoltar. Són tres defectes en un. El defecte definitiu.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
“Tatuaje” de Manuel Vázquez Montalbán, “En el camino” de Kerouac, “Héroes” de Ray Loriga, “Asfixia” de Chuck Palahniuk, “Réquiem por un campesino español” i “Imán” de Ramon J. Sender, “Alguien voló sobre el nido del cuco” de Ken Kesey, Huxley, Bukowski, Boris Vian, Bradbury y Burroughs. Antonio de Cabezón,Steve Hillage, Year One, Camaron, Guru & Premiere, Kid Ory, Tröikadedra, Solo Los Solo, J.J. Johnson, Cosmic Jokers, Happy the man, The Roots, John Coltrane, Bach, Mahler, Eskorbuto, Manolo Kabezabolo, Apocalypse Now, Training Day, Clockers, Uno de los nuestros, Julien Donkey Boy, Enter the Void, Memento, American Psycho, La Haine, Indiana Jones y La última cruzada, Psicosis, Donnie Darko, El vengador tóxico, Miguel Noguera.

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Em segueixo quedant adormit al sofà. Todo sigue igual.

Confessa els teus plaers culpables.
Ataques ninja a paquetes de tabaco desprotegidos, mezclar el català i el castellano en la misma frase, Cecilio G., cenicerar los pitis.

piti

Mata’m un mite
Al final todos mueren.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb una llista inacabable de persones.

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Crec que per desgràcia tothom té un preu, però no col·laboraria amb una llista igual d’inacabable que amb els que m’agradaria col·laborar.

Quins són els teus herois de ficció?
Mortadelo y Filemón y La Casta de los Metabarones.

Què vols trobar a La Descomunal?
Què vol trobar La Descomunal en mi?

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Us perdono.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s