Juanki Herraiz

12238451_10206481790577853_6188638842934067353_oDiu que no té gaire idea de música (metòdicament parlant). Ni solfeig ni res.Se’l podria considerar un salvatge musical. No obstant, des de que té ús de la raó, la música ha estat per casa seva, amb son pare com a bateria. Ha passat vàries etapes com a músic i aficionat, sempre amb la base del metal, el jazz fusió i el rock progressiu espanyol. La bateria i el baix són les seves grans passions. Ha trobat el seu lloc ideal a ‘Romanthica’ i a ‘El Faro de Alquimia’. Veu la Descomunal com una oportunitat on descobrir noves facetes musicals. Un lloc on ‘deixar-se anar’.

Què vols ser quan siguis gran?
Un músic en condicions, que ja toca. Però seguint en la meva línia.

Quina ha estat la teva gran fita?
Aprendre els instruments que toco del no res, sense que ningú m’hagi dit com fer-ho. Ho faré pitjor o millor, agradarà o no, però, escolti, jo m’ho passo genial!

I la teva gran derrota:
El piano. Ho sento, però no puc fer res audible amb piano.

Per què moles?
Encara no ho sé. El cabell, potser?

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Hosti, doncs no ho sé. Em van trucar un bon dia i rere escoltar la proposta , vaig flipar i dir que sí, sense dubtar-ho. I aquí hi soc. Hola.

Quin és el tòpic d’artista en el que no voldries caure?
Mai m’agradaria ser considerat un artista rotllo “rock star” ni un artista mono-temàtic, que es relacioni a un sol gènere.

Què entens per “èxit”?
Que els meus assoliments siguin reconeguts.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
Que algú tingui dues cares. No suporto la hipocresia. A més, em rebenta que la gent no posi els intermitents quan toca.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
En quant a cançons soltes,
l’Echoes, quan ho vaig veure en el Live in Pompeii, de Pink Floyd, que va ser el primer que vaig veure i escoltar d’ells. Els àlbums eterns, per a mi: El Made in Japan de Deep Purple, el Origin of Simmetry, de Muse, King for a Day, Fool for a Lifetime, de Faith no More, el Lark’s Tongues in Aspic, de King Crimson i el Comunicació, de Pegasus. Entre molts d’altres (es que si no, no acabo).

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
El Faro de Alquimia, més que un grup, és com un santuari, on tot és esporàdic, sense cap tipus de filtre i on deixant anar la imaginació és la forma com creem la nostra música.

Com va començar tot?
Farà uns 6 anys, quan en tenia 15, que vaig començar a moure’m en grups de forma autònoma i ja vaig debutar sobre un escenari (abans ja tocava en un grup de “juerga” amb mon pare, el meu tiet i un gran amic de la família). Vaig començar amb la bateria, tot i que en els meus primers intents de constituir un grup, estava empenyat en ser guitarrista i fer covers de RATM, Muse, Nirvana, Tool, etc.

He passat per grups de metal (heavy, thrash y death), punk i pop-rock, fins arribar, amb el baix sota el braç, a El Faro de Alquimia i capficar-me en el jazz fusió i el rock progressiu.

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Ser “grunge” i voler semblar-me al Kurt Cobain (però sense xeringues).

Confessa els teus plaers culpables.
Crec que, el més notable és la meva afició a Las Grecas. No és ben bé un plaer culpable, però és aquell grup incomprès que tothom el té etiquetat de mala manera i, clar, costa de reconèixer que les escolto. El plaer culpable de veritat és quan li estreno les baquetes noves al meu pare.

Mata’m un mite.
Les neurones de Rajoy son els pares.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Essent una mica somiatruites, amb l’Steven Wilson. Però m’agradaria molt col·laborar amb els de La Descomunal. Ah, espera…

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb molta gent. Massa. Moltíssima.

Quins són els teus herois de ficció?.
El gran i únic Superlópez.

Què vols trobar a La Descomunal?
Músics que tinguin el cap a rebentar d’idees, tinguin ganes de fer el ganso musical i dels quals pugui aprendre el màxim possible.

Una imatge de silenci, si pogués contestar…
Un gat observant atentament al no res. Meu.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s