Pau Rodríguez

pauPau Rodríguez és psicòleg i psicoterapeuta, imparteix tallers de improvització i és la meitat de Za!, un duet musical especialment dantesc (en el bon sentit de la paraula). Allà ell és trompeta, guitarra i sintetitzadors. Za! és quasi indescriptible, una barreja brutal d’estils musicals heterogenis que, incompresa o no, llueix als cartells alternatius més molons.

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Za!, bla, bla, bla, dues persones a més bla, bla, bla amb música i tocar lluny. Si bla, bla, bla però sempre coses noves, bla, bla, bla amb improvisació i humor també.

Com va començar tot?
A casa, imitant al meu tiet Pepe. A l’institut tocant versions de RATM i Nirvana. A la universitat buscant colegues per tocar. Habitualment flipant o rient amb algú.

Què vols ser quan siguis gran?
Un híbrid de Sánchez-Dragó, Compai Segundo y Lee Scratch Perry. La meva dona diu que ningú m’aguantaria.

Quina ha estat la teva gran fita?
No ho sé però tinc la sospita que estar viu i poder gaudir-ho de tant en tant té certa importància. Dedicar esforços i temps a la meva família, la música i la psicologia em fa sentir molt bé.

I la teva gran derrota?
L’última bona gran derrota va ser preparar un concert on feia un solo amb bateria, loops i samples. Vaig preparar una versió, dos temes i una impro… El dia abans estava fet un sac de nervis, quasi no vaig dormir, va ser arribar a Eivissa a la cala on feia el bolo i decidir que faria una impro lliure en lloc de tot lo altre. Va anar bé, el promotor estava satisfet però va ser un fail en tota regla intentar fer un repertori de 50 minuts del no-res en una setmana.

Per què moles?
Perquè estic a la Descomunal i …séver led circse

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Per tot un conjunt de grans virtuts on la més important és conèixer a l’Alfons F. F.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
La meva vida és depriment i l’art m’il·lumina en el camí de la tristesa. Sort de la divina inspiració eròtica… Per això no voldria caure en el tòpic d’artista romàntic on perdut en el buit existencial purgués el patiment deixant-me seduir per les muses… Oh, les muses, oh…

Què entens per “èxit”?
Tenir una idea i fer-la realitat.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
La seducció obscura que s’amaga sota aquells que et fan grans promeses a canvi de servilisme. Per cert, volia comentar-vos que aquesta Descomunal estarà a un altre nivell, el nivell on us mereixeu estar. Si us ho curreu podeu treure mooooolta pasta, però això sí m’heu de fer cas, un colega meu de Nova York està interessat en el format…

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Rage Against the Machine, Bukowski, el Gripau Blau, l’Arabesc N.1 de Debussy per Isao Tomita, Mecanoscrit del segon origen (llibre i sèrie de Tv), popurri de Los Chichos, 7 notas 7 colores, Akira (peli i BSO), Dios perdona Can Tussell No, miliquituli, la plaza del coño…

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Portar gavardina, camisa leopardo de la iaia i malles sota texans molt trencats. Tot a la vegada.

Confessa els teus plaers culpables.
1. Sempre em rento les dents dues vegades. Primer sense i després amb la pasta de dents. “Barrer antes de fregar” deia el dentista de la tele.
2. He de llegir abans la Contra que la portada de la Vanguàrdia quan em cau a les mans.
3. Quan vaig a votar sempre he de robar una papereta de La Falange de las JONS i una altra del PACMA.
I així fins a 7 parides capitals que em donen plaisir però m’angoixen. Tot això em porta a un carreró quasi sense sortida. Bé, sense sortida no, en realitat té una sortideta molt petita i estreta, com la línia entre la culpa i el plaer que sento ara mateix per estar-me inventant en directe, en real streaming, en realitat augmentada tota aquesta resposta. Ho sento i/o m’agrada.

Mata’m un mite
Mataria el mite del progrés però encara m’aplicarien la llei antiterrorista. Així que mato el mite de la Cristina Rosenvinge, si fas ‘chas’ no apareix al teu costat però té un humor molt, molt fi. Tant fi com el seu somriure.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Doble colabo amb Felip VI i el Matraca. Seria un quadre pintat pel Matraca reproduint un selfie amb tots tres. El selfie el tira el Fel (Felip VI en la intimitat)

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb en Fel a soles. Massa intimitat.

Quins són els teus herois de ficció?
Dr. Slump, Ratoncito Pérez, Chema ‘El Panadero’ i l’avatar de Rajoy que habitualment és qui surt als mitjans. El que no sap ningú és que the real Rajoy, és un hacker de Munich que el pilota per control remot.

Què vols trobar a La Descomunal?
Bona companyia i bona conversa. Però el més important ja ho he trobat que és quedar-me relaxat després de tirar-me unes parides. Gràcies descomunals per fer-me feliç!

Una imatge de silenci, si pogués contestar…
Mirar de forma no avaluativa el WC un cop l’has l’has utilitzat.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s