Martí Furgber

564099_10201658210368891_2012917183_nNascut al 8 de juliol de 1995 a Terrassa. Fill d’aquarel·lista catalana i professora d’anglès Anna Morales i un pare alemany apassionat per la fotografia, Markus Furgber i germà d’Adrià Furgber, amant dels llibres ,l’escriptura i la política.

En Martí Furgber és admirador del món visual i plàstic i un obsessionat per la pintura i el dibuix.

Va crèixer veient les pel·lícules i llegint els còmics d’Astèrix i Obèlix, Tintín i Slam Dunk entre molts altres, i construia nous mons amb el Lego i el Playmobil. Va cursar la primària al Vedruna del carrer de la Vall, amb el batxillerat artístic de Torre del Palau a Terrassa, i una gran formació de dibuix gràfic a l’escola Joso de Sabadell.

És una persona que es mou per observar, escoltar, agafar idees i amb l’inspiració de la música es tanca per a explotar-les i crear noves obres. Ha inaugurat fa poc una exposició a la cafeteria Abrils junt amb l’il·lustrador Santi Roig, i una de les obres exposades, el retrat de Carles Sabater, va ser portada pel llibre de Jordi Folck “Boig per tu”. Ara cursa el seu 3er any en una universitat francesa d’animació de Barcelona que es diu L’Ídem.Amb 20 anys en Martí és conscient de que vol arribar lluny i de que té moltes aventures per endavant.
Com definiries el teu projecte amb dues frases?
El meus projectes a vegades són inacabables i altres vegades els hi poso fi, potser és culpa de voler pensar en gran sempre. Tinc un cap que no para de crear idees i de demanar-me que faci més imatges amb les meves mans.

Com va començar tot?
Des de ben petit m’ha cridat l’atenció el món del dibuix, la pintura i la música. Jo dibuixava però no de manera apassionada, era un nen bastant gandul i tafaner però va ser a partir de grans amistats i professors que em van fer veure realment la meva passió, i des de fa temps és obsessiu.

Però tot prové realment del dia del 75è aniversari del meu avi a Alemanya, quan jo era petit i encara sabia tocar el piano. Em vaig posar a tocar un piano en una habitació que estava apartada de la festa i ell va venir , em va veure i em va escoltar tocant “The Entertainer” de Scott Joplin, i quan el vaig veure, em somreia i plorava emocionat alhora. El que més recordo era la mirada, amb unes pupil·les gegants, impressionat, impactat. Això és el que busco amb la meva obra, no tothom tindrà una reacció com la seva, evidentment, però si que busco aquella mirada en la gent que li agrada el que faig.

Què vols ser quan siguis gran?
Quan sigui gran vull ser una persona feliç, sana i orgullosa, per aquesta raó em queda molt per treballar i per demostrar. En gaudiré moltíssim del procés, n’estic segur.

Quina ha estat la teva gran fita?
Provar diferents estils a l’hora de dibuixar o pintar, expressar-me de maneres diferents però sense que em deixin d’identificar a mi i la meva personalitat, no em vull conformar ni encarcarar en una sola manera de fer les coses. En un futur m’agradaria dedicar part dels diners guanyats amb la meva feina a la gent que viu en condicions precàries i també m’agradaria fer donacions a institucions públiques dedicades a l’ensenyament o la sanitat, o altres. És part d’un somni.

I la teva gran derrota?
Pecar d’innocent, tot i que m’agrada ser-ho. I també el fet de voler abarcar moltes coses i no poder-les fer totes, poc a poc aprenc a prioritzar.

Per què moles?
Perquè sé moure les orelles, el nas i les dues celles, oh, i fer la croqueta. No ho sé si molo, deixa’m pensar que sí.

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè de manera intermitent m’he anat ajuntant amb altres artistes de Terrassa, en David Corral, qui ja coneixia del Batxillerat Artístic, els Majares (Albert, Nacho, David, Oriol, Ari..) i en Gerard Pla, i he treballat amb ells en algun projecte de la Casa Baumann. També he estat en alguna Descomunal anteriorment però simplement de manera curiosa com a observador, de públic.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
No m’agradaria creure-m’ho gaire que sóc artista, no vull ser un personatge raret com en Dalí (compte parlo de la persona i no de l’obra). No vull que l’ego em superi, tot i que a vegades ens passa a tots/es i pot ser necessari.

Què entens per “èxit”?
Quan he aconseguit el seguiment i la confiança d’amics i companys, quan m’he guanyat el respecte d’un professor dur amb la meva feina, i com he esmentat abans, quan aconsegueixo impactar a la gent amb la meva obra i em regalen aquella mirada apassionada.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
La pedanteria, el riure ignorant o tots aquells marranots que et diuen i diran que no arribaràs enlloc o no cumpliràs les teves il·lusions. Però no els odio, si home! No n’hi ha temps per això i tampoc val la pena.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Rembrandt, Goya, Van Gogh, Steve Huston, Joe Madureira, Roger Ibàñez, Ralph Meyer, Conrad Roset, Leyendecker, TB Choi, Kim Jung Gi, Winsor McCay, Myazaki, Richard Williams, Tex Avery, Robert de Niro, Jack Nicholson, Di Caprio, Christopher Nolan, Wagner, Woodkid, ACDC, Boogie Down Productions, Pérez Prado, Wu Tang, Sisa, Edvard Grieg, RATM, Louie CK, Robin Williams, Buenafuente, Pepe Rubianes, Vengamonjas, Haciendo la mierda i Conan O’Brien.
I finalment el trio calavera, Oriol Pèrez, Miquel Montlló, i Oriol Hernàndez, que tinc l’orgull de conèixe’ls. I paro que no vull que sigui tant llarg com la biografia.

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
De petit pegava bastant, però de ben petit per sort, i ja vaig aprendre de forma racional que la violència és l’últim recurs de l’incompetent (frase que em va ensenyar el meu professor de plàstica del Vedruna, Jordi Coll).

Confessa els teus plaers culpables.
Ser una mica impertinent, empipar, enganyar i creure. Tirar-me pets a la cara del meu germà que fa molt que no ho faig, ei que ell també eh. També fa temps que no discuteixo portant la contrària a les iaies del bus.

Mata’m un mite
Un neix sent artista, i un altre: “tens un do”.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb un gran amic i il·lustrador de l’escola Joso de Sabadell, Marc Escachx i amb l’Aitor Prieto un altre il·lustrador que ho peta massa.
Amb la Sílvia Vicente, la Júlia Olivella i Silvia Puig, grans animadores amb qui treballo o he treballat.
Coi posats a dir també m’agradaria col·laborar amb John Lasseter, Banksy, Hayao Myazaki si encara té paciència per a gent jove, també amb TB Choi, Black Frog, Miquel Montlló, Tomm Moore i segur que me’n deixo com sempre..

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb algú que ni li va ni li ve que estigui treballant amb ell/a, bàsicament amb algú que no em respecti pel que faig.

Quins són els teus herois de ficció?
Punisher, Saitama, el Vigía, Dave Lizewski (Kick Ass), Kaneda.

Què vols trobar a La Descomunal?
Gent inquieta amb ganes de treballar i aportar.

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Ehé.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s