#D7 Prèvia

Divendres 25 de setembre
22:00 Teatre Alegria

D’aquesta setena edició de La Descomunal us en podem dir poca cosa i és que ni tan sols nosaltres en tenim els detalls, els organitzadors han volgut mantenir el misteri. Només sabem que estem convocats a les deu de la nit del divendres 25 de setembre al Teatre Alegria vestits de gala i a punt de passar per la catifa vermella. Ens tocarà, doncs, fer de Sherlock Homes i anar recollint pistes. Ens convoquen dues companyies teatrals, la Cia. La Valenta i l’Embarral. I l’acte formarà part de les activitats complementàries del Festival TNT. Així doncs ja tenim una primera pista: el tema seran les arts escèniques.

L’Embarral i La Valenta són dues companyies joves de Terrassa filles del moment en que vivim. L’Embarral la formen l’actor Pau Gómez i la il·lustradora Mariona Alberich que, unint les seves disciplines, han creat aquesta companyia creient en l’art com a forma de transmissió de coneixement. Ho fan amb espectacles propis, programacions a diversos espais de la ciutat i formacions. La Valenta són l’Alba Valldaura i la Susana Borderia, fan teatre de creació, compromés i utilitzant totes les disciplines escèniques que tenen al seu abast. Segona pista, doncs: amb uns organitzadors així La Descomunal serà canyera.

I, per últim, el lema que hi han posat: arts escèniques, professió d’equip. I és que la tercera pota de La Descomunal són els convidats. Aquest cop només en sabem els noms i una frase amb la que descriuen les seves feines. L’alineació serà la següent:

  • Marina Ballesta: “Com diu Víctor Hugo, treballo amb tot allò que no pot dir-se amb paraules, però no pot ser silenciat”.
  • Dani Pino: “He vist un mestre de primària drogar un capità de vaixell sicilià. He fet caure a un clavinecista sobre un desert de sal. Rosy de Palma volia el meu gelat”.
  • Toni Castells: “M’ocupo d’aquells aspectes de l’espectacle que donen singularitat, una qualitat especial, ambient i atmosfera”
  • Marina Díaz: “Tot va començar de casualitat, tot i que feia temps que perseguia la meva feina quasi sense saber-ho. Treballo amb textures, colors, volums i mides fins a ajustar l’atmosfera perquè quan ho vegis t’ho creguis i viatgis”.
  • Toni Ubach: “Tradueixo somnis a mentides. Intento organitzar el caos sense que deixi de semblar-ho. De vegades, però, passo a la banda dels somiatruites i pinto els somnis de colors o els embolico amb sons i música.”
  • Oriol Ibáñez: “Poso en ordre un entramat de cordes invisibles i toco les tecles perquè tot rodi”.

Encuriosits per saber què faran tota aquesta colla? Us esperem amb les vostres millors gales el 25 de setembre a les 22.00 al Teatre Alegria.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s