#D6 Manifest

Per què un manifest? Podria semblar ambiciós i desproporcionat, com segur que ho sembla a dia d’avui. No obstant, anomenem manifest a aquests punts que tot seguit es llegiran perquè són escrits des d’un esperit militant. No us imagineu pas una falç i un martell. Quan es parla d’esperit militant, tan sols ens referim a que aquesta proposta de mínims s’ha creat am un compromís ferm amb la força transformadora de l’art, l’art com a mitjà que capgirarà la història. #D6 neix potser per morir avui, però aquest únic dia de vida el viurà com si hagués d’esdevenir etern.

I. #D6 és posar l’art en el centre de la vida. L’art entès com a creació, com allò oposat al benefici. Descentrar el mercat i posar-hi el desig d’imaginació que impregna l’activitat humana.
II. #D6 recorda la utilitat dels sabers inútils contraposats a la lògica del capital que mata les disciplines humanes, les llengües clàssiques, la lliure investigació, l’art i el pensament crític. Rebutja la idea dominant de que una clau anglesa té més valor que un poema i un fàrmac que una cançó. Es nega a acceptar que el valor d’un pla econòmic és superior al d’una obra d’art.
III. #D6 reivindica que els espais institucionals (escoles, universitats, instal·lacions públiques….) esdevinguin laboratori i no gàbia, on fer des de creació científica a artística, però creació des de la no imposició.
IV. #D6 és fer que l’espai públic deixi de ser del públic, passiu per definició, i passi a ser carrer: esfera de vida i de lliure expressió, espai per viure en comú.
V. #D6 comprèn que prendre l’art per centre és fer de l’intercanvi entre artistes, mitjà d’exploració i creixement. És suprimir l’individualisme competitiu que també impregna el món de les arts i que aquest sigui superat pel treball col·lectiu.
VI. #D6 entén l’art com espai suabltern, com a pràctica de deformació de la realitat. L’art com estratègia, l’art que com a pràctica que transforma i alhora crea nous horitzons i realitats. L’art com a estratègia, l’art com a pràctica que transforma i alhora crea nous horitzons com a realitats. L’art com a eina que posa a prova l’infinit, perquè com deia Roberto Juarroz “Hay que ponerle pruebas al infinito para ver si resiste”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s