#D6 Crònica

La sisena va ser, de lluny, la Descomunal més interdisciplinar. Sí fins aquell moment els col·lectius encarregats d’organitzar-les havien decidit centrar-se en una disciplina artística, des del Casal Popular L’Atzur van decidir fer-ho en un concepte: l’art i la política. I sent així l’acte no podia començar d’una altra manera que no fos amb un manifest. Un manifest escrit des de l’esperit militant i la voluntat transformadora de l’art. Un manifest que advocava per l’art allunyat del mercat, per reivindicar el valor dels que ens diuen que són sabers inútils, per convertir els espais institucionals en espais de creació, per recuperar el carrer, per apostar per la col·laboració i fer front a l’individualisme i de l’art com a eina transformadora per posar a prova l’infinit, recordant Roberto Juarroz.

Queda clar, doncs, que si volem recuperar el carrer com a espai de creació caldrà ocupar-lo, si més no per una tarda. Així que, un cop llegit el manifest a la Plaça del Progrés comencem el recorregut. La primera parada serà al Carrer de Mart, l’estret carreró que desemboca a la Rambla servirà per sentir els primers poemes que recitarà Oriol Estripaboires que, al llarg del recorregut ens acompanyarà amb poemes seus però també d’autors com David Castillo o Jesús Lizano. I, mentrestant, la gent de Majara Studio omplia amb stencils les parets, com també aniria fent al llarg del recorregut.

Més endavant, en un racó al costat de la Plaça Vella, ens vam poder aturar a veure les fotografies de la Cecilia Coca, que van decorar durant unes hores les parets de Terrassa. I, una mica més endavant, ella i l’Ariadna Font van fer-nos parar a escoltar algunes cançons seves amb veu i guitarra al carrer de la Palla. La parada més llarga, però, va arribar al Vapor Ventalló, on tot va començar amb un petit espectacle a mig camí entre el teatre gestual i la dansa creat per membres de l’Atzur que ja va començar a atreure alguns curiosos que passejaven per allà a prop. Alguns dels quals es van quedar al debat que, asseguts en rotllana al Vapor Ventalló, va resseguir els temes exposats en el manifest i molt més. Amb la part de reflexió acabada iniciàvem la part més musical del recorregut amb destí final a la Casa Baumann on Sinergies i el seu hip-hop s’encarregaria del fi de festa.

Durant una tarda, doncs, vam posar a la pràctica la voluntat de convertir els carrers de Terrassa en espai per la creativitat omplint-los de fotografia, música, arts escèniques i, sobretot, reflexió. Si voleu llegir el manifest complet de la #D6 ho podeu fer al següent enllaç.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s