Cecília Coca

cecília coca

Amb 17 anys, la disciplina que més la caracteritza és la música i forma part del grup This is Riot. Li interessa l’audiovisual i la fotografia, la història i els documentals. Lletraferida i inquieta, és també membre de l’assemblea d’estudiants de Terrassa

– Com definiries el teu projecte amb dues frases?
No tinc encara un projecte definit, però podria dir que intento captar la realitat en el moment adequat i que busco material per sota de la superfície.

– Com va començar tot?
Des del moment en que l’art va topar amb la meva vida, o sigui que des de sempre.

– Què vols ser quan siguis gran?
Vull combinar fotografia i ciències socials fent reportatges i documentals, però també seguir amb la música. Però per sobre de tot, vull ser molt molt feliç!

– Quina ha estat la teva gran fita?
Crec que encara em falta recorregut per arribar-hi! Però el simple fet de gaudir un munt fent el que faig ja em sembla un bonic assoliment.

– I la teva gran derrota?
No crec que existeixin les grans derrotes. Et pot sortir un resultat inesperat però sempre t’enduràs alguna experiència positiva.

– Per què moles?
Molo? Primera notícia, tu!

– Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè crec en l’art com a mitjà de denúncia social i perquè suposo que tenia ganes de col·laborar-hi!

– Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
Solitari i egocèntric. Cal ser una mica de les dues coses a vegades, però no es pot convertir en la teva manera de ser.

– Què entens per “èxit”?
El moment en el qual es troben les oportunitats amb la feina ben feta.

– Quin és el defecte que odies més en els altres
La indiferència.

– Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Roald Dahl, Hitchcock, Tarantino, Kubrick, Orwell, Pink Floyd, Studio Ghibli…

– Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
No escoltar la gent més gran que jo.

– Confessa els teus plaers culpables.
Pujar al terrat al vespre i observar les cases de la gent.

– Mata’m un mite
El que assegura que ningú escolta el baix elèctric en un concert. (O almenys això vull creure…)

– Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb qualsevol que tingui ganes insaciables de crear i no tingui por d’equivocar-se.

– Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb grans corporacions, bancs o la troika.

– Quins són els teus herois de ficció?
Momo, El Capità Haddock, Rorschach, Amelie, Jasper Jones, Chihiro, Alexander Supertramp

– Què vols trobar a La Descomunal?
Un munt de gent interessant i inquieta que encara creu en l’art.

– Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Pell ratllada per les ombres d’una persiana…

– Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).

Pell ratllada per les ombres d’una persiana…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s