L’art pertany al carrer. Allà neix, allà creix, i quan hi ha grafiters pel mig, allà romàn. Per desgràcia, també sovint mor al carrer, víctima de la incomprensió i el menyspreu. El missatge, l’estil, fins i tot la qualitat artística sovint topen amb mirades plenes de prejudicis o fins i tot, per què no dir-ho, de desconeixement.
Una Descomunal sobre Graffiti havia de ser al carrer. El lloc escollit va ser darrere el Vapor Ventalló, aprofitant el mur adjacent a l’antiga comissaria de la Policia Local, que és de propietat municipal. Si totes les Descomunals havíen estat, fins al moment, al vespre, els artistes del mur van voler-ho fer “a l’engròs”. Des de mig matí es van trobar davant del mur per organitzar-se, dibuixar i pintar.
Els organitzadors: Majara Studio. Els convidats: Ovni, Morcky, Gerard Pla, Flash, Oips i els Terrassa Urban Sketchers per documentar el procés.
El procés: Els estils dels grafiters poden ser tant variats com els que trobem en qualsevol disciplina artística. L’aposta, a més, va ser fer un mural participatiu, en què tothom que passés pel carrer pogués participar. Ambiciós? Potser. Assolit? Amb nota. El mur es divideix en incomptables requadres formant una graella, cada un dels quals té un número assignat. Entre mig, diverses figures treuen el cap, cadascuna dissenyada i perpetrada per un dels artistes convidats. Els requadres, inicialment en blanc, van vinculats a un dau gegant que es troba al mig del carrer. Qualsevol individu llança el dau, que a cada cara hi té dibuixat un disseny diferent, i treu un número d’una caixa. L’individu ja es pot dirigir al requadre que li ha estat assignat i pintar-lo seguint el patró que li ha tocat. Anna Taratiel va ser qui va idear aquest sistema de participació, ja que té una llarga experiència en aquest camp.
L’hora de màxima afluència va ser la sortida de les escoles, i quan el sol ja queia els curiosos es van començar a amuntegar al voltant del mur. El mural no es va acabar aquell mateix dia, però els artistes van aturar-se per debatre amb tots els assistents sobre aquest món, a cavall (o etiquetat) entre l’art i el vandalisme, al límit entre allò legal i allò legítim.
Del debat potser no en van sortir unes conclusions clares, és normal tenint en compte la dispiaritat d’opinions. El que sí que en van sortir són aliances fortes. Les col·laboracions entre els artistes que es van arreplegar en aquesta Descomuanl s’han succeït i fins i tot han traspassat l’àmbit del graffiti. I és que la millor manera de crear vincles és arremangar-se i treballar colze amb colze. En prenem nota per a les properes Descomunals.
la Descomunal 