Pioner a Catalunya i a Espanya, l’any 1992 comença a l’escena del graffiti. Escriu el seu nom a tot tipus de superfícies al 2004 viatja a Nova York on coneix Henry Chalfant, l’home que documentà els inicis del graffiti. Ha col·laborat amb artistes d’arreu del món i actualment tatua i pinta investigant amb nous materials i suports. L’acompanyen còmics antics, la música electrònica, el funk, els pòsters de rock psicodèlic i les taules d’skate, l’esport que practicava al carrer on encara surt a pintar procurant que ningú el vegi…
– Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Retro romàntic i molt personal
– Com va començar tot?
amb el big bang aquest, no?
– Què vols ser quan siguis gran?
m’agradaria transformar-me en un gat i sortir als terrats a les nits
– Quina ha estat la teva gran fita?
segueixo buscant…
– I la teva gran derrota?
haver nascut al lloc i al moment a on no em tocava
– Per què moles?
No sé si molo, però intento que tot el que faig al menys em moli a mi
– Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè faltaria algú…
– Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
En l’excèntric disfressat que no fa res
– Què entens per “èxit”?
Per mi l’èxit es poder fer allò que realment vols envoltat de qui vols i poder pagar el lloguer
– Quin és el defecte que odies més en els altres
Que no em contestin els whatssaps…
– Clàssics que t’acompanyaran sempre.
‘Whole lotta love’ de Led Zeppelin..
– Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat
Estic intentant superar-ne molts
– Confessa els teus plaers culpables.
Ui..em fa patir que ho llegeixin menors…
– Mata’m un mite
El rei Baltasar va pintat…
– Amb qui t’agradaria col·laborar?
Per sort he col·laborat i ho segueixo fent amb persones a les que admiro i respecto molt, però mira, per dir-ne una, m’agradaria pintar en directe i fer experiments en un concert dels Kraftwerk…
– Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb la gent que no et respecta simplement, hi ha molts llestos que desitgen el que fas però gratis i tots/es sabem que és molt difícil sortir endavant
– Quins són els teus herois de ficció?
Els dolents dels dibuixos animats o còmics, sempre son estèticament mes interessants que l’imbècil ros dels musculitos i la seva novia rossa a joc..
– Què vols trobar a La Descomunal?
més motivacions i conèixer més gent, el normal i sa suposo...
– Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat)
la infermera de les fotos dels hospitals? Ja sóc massa vell crec…