Gerard Pla

Va néixer fa 22 anys i no ha perdut l’instint expressiu amb el qual naixem els éssers humans. El llapis i el paper l’ajuden a desconnectar i alhora a protestar contra allò que detesta: “hem podrit el món”, denuncia. Des de petit admirava els encaputxats que feien graffiti, i finalment va perdre la por a atacar el sistema “a través de la paret i els colors”. Els seus murals reflexen una visió força catastròfica, retraten la repressió i la tortura, però afirma que encara confia en l’espècie humana.

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
No tinc un gran projecte definit, ara per ara, però si que puc dir que tinc un plantejament, que és el de buscar incidir a partir de l’art en les consciències de cadascuna de les persones espectadores, reflexant-les, fent-les també partíceps del concepte que vull plasmar en les obres.

Com va començar tot?
De ben petit ja m’encantava dibuixar i pintar, tornava de l’escola i m’aïllava de tot endinsant-me en els dibuixos. Més endavant vaig veure que tenia la possibilitat de fer d’això la meva forma de vida, així que vaig començar a estudiar per això i a experimentar amb nous llenguatges plàstics com pot ser el muralisme. En això estic!

Què vols ser quan siguis gran?
Lliure i feliç. La utopia que et permet caminar, però amb calma i perseverança.

Quina ha estat la teva gran fita?
Porto molt temps que busco fer murals de gran format. He començat la recerca amb un gran company fent mural de 11x7m. a l’Àgora Juan Andrés Benítez, un solar alliberat per vaÏns i veïnes del barri del Raval de Barcelona, dins del nostre projecte final del CFGS d’Arts Aplicades al Mur, i ha estat tot un èxit en tots els sentits. Però en vull més!

I la teva gran derrota?
Cap de notable. Potser el adonar-me’n de que podria estar anant molt més a saco amb els murals que el que estic anant.

Per què moles?
Mmmf… no molo pas! Cadascú té uns referents i no crec que jo ho sigui de ningú(els que molen són els meus referents!).

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè ja vam fer cosetes ben guapes al CP l’Atzur amb els Majaras dins d’un grupillo que ens dèiem Ansiosos del Arte, i al tenir ells la oportunitat de muntar aquesta que ve i al agradar’ls-hi el que faig, em van dir que si hi volia participar. Son uns cracks. M’hi vaig tirar de cap!

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
El de que ens creiem que som la canya, de l’ego molt pujat. No aconseguirem res si seguim alimentant egos.

Què entens per “èxit”?
Aconseguir les petites metes que et vas proposant dia a dia, disfrutar-ne el camí i veient que és el camí que vols seguir.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
Vaya preguntetes!… No ho sé, cadascú tè una idea del que és o no és un defecte, per a mi, el comformisme, el pessimisme, l’egoisme, la discriminació per estupideses,…

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Francis Bacon, Van Gogh, George Grosz,… L’Aryz també ja està sent un clàssic, Banksy,… Els grans.

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
El només voler destruir i desfasar-me. Va durar poc.

Confessa els teus plaers culpables.
M’encanta escapar-me de la policia. Massa adrenalina. Fer l’amor, passar-me hores de la matinada inmers en un dibuix que trobes espectacular,…

Mata’m un mite
El que es sol dir de: “Ell és així, no pot canviar“. Tot és educacional, cada impuls, cada experiència, cada emoció ens forma, per tant, canviem cada petit gest.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb molta gent creativa que busqui experimentar coses noves amb altres ments actives, arriscar-se, atrevir-se a trencar esquemes sense por. Agitadors i agitadores!

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb grandíssimes corporacions. La Caixa, el Barça, MacDonald’s, Coca-cola, partits polítics anti-democràtics,… També amb col·lectius, entitats amb les que no hi comparteixo quasi res.

Quins són els teus herois de ficció?
Emmm… No m’ho havia plantejat mai i crec que no en tinc….mmm…l’Atori..?

Què vols trobar a La Descomunal?
Molt bon ambient, poder compartir coneixements, experiències, conèixer gent de Terrassa i crear xarxa activa!

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).