El passat divendres 20 de febrer es va celebrar la quarta edició de La Descomunal, una iniciativa que va prenent forma a Terrassa. La intenció i el sentit de La Descomunal és connectar artistes i crear una xarxa sòlida a la ciutat. Propiciar noves col·laboracions i explotar-ne tot el seu potencial a través de les connexions i coneixences que s’hi s’estableixen. Aquesta quarta Descomunal ha estat, potser, la consolidació d’aquesta voluntat que, com bé demana el projecte, creix cada dos mesos fent-se més real i tangible.
Aquesta edició l’acte es centrava en les arts visuals i va tenir lloc a la galeria TigoMigo, un espai multidisciplinar on art, artesania, escultura i poesia s’entrecreuen. Els seus responsables, en Paulo i la Laura, van decidir focalitzar el debat en la professionalització artística convidant vuit artistes i col·lectius en situacions laborals diferents perquè compartissin la seva experiència. Mentre els artistes parlaven, la resta d’espectadors vam ser convidats a tapar-nos els ulls per esdevenir tan sols oients, centrar la màxima expectació en la veu i les paraules dels artistes i crear, d’aquesta manera, una espècie de metàfora entre l’art visual i el seu futur social on sovint caminem a cegues en un trajecte incert.
Juan Carlos Estudillo, Miki Montllo, Conrad Roset, Oriol Hernández, Imanol Buisán, David Corral, Majara Estudio i Júlia Ferrer van ser els escollits. Després de presentar-se i donar a conèixer el seu treball, van exposar les conjuntures o dificultats que van tenir o tenen per arribar a fer, del seu art, una forma de vida i fer entendre que el seu treball és també una professió. Còmic, disseny, gestió cultural, comissariat, graffitis o art urbà van ser algunes de les principals excuses per obrir debats molt més generals, de caràcter més polític i social: el valor de l’art en la nostra societat, el pes de la cultura en aquest país, les possibilitats laborals pels artistes que decideixen quedar-se a casa i no marxar a l’estranger, la importància de fer valer la pròpia feina, el rol de les xarxes socials com a arma de doble tall tant per artistes com per possibles compradors… Més d’una hora de conversa entre públic i artistes que, després, amb el pica-pica, es va allargar d’una manera més informal.
Joves, persones grans, repetidors i nouvinguts van formar un públic heterogeni i eclèctic, la prova més palpable que La Descomunal ens connecta a tots i pretén ser un espai que doni cabuda a tot aquell que senti inquietud per la cultura que es fa i es mou a la seva ciutat.
La propera? Doncs de la mà de Majara Estudio gràcies a un cargol blanc (al·ludint a un text de ‘Rayuela’) que, com és tradició, serveix d’objecte per passar el relleu. Ells seran els encarregats d’organitzar la cinquena Descomunal. Imaginem que art urbà, reivindicació i acció social seran temes claus, però qualsevol hipòtesi seria avançar-nos a uns esdeveniments que arribaran a l’abril, amb el bon temps.
la Descomunal 