Imanol Buisán

imanolL‘Imanol Buisán és dissenyador, artista, il·lustrador, públic objectiu, germà, pacient, ciclista… Li agrada hibriditzar disciplines, generar formes a partir del contingut i a la inversa i provar noves metodologies. Creu que el disseny ha d’aportar contingut i pot ser banal. La reflexió és inevitable per saber què fas. Actualment treballa, en pràctiques, a l’estudi de disseny gràfic TwoPoints. El 2014 inicia Asfalto, un projecte editorial experimental. Des de l’1 de gener de 2014 fa un collage diari a “Los días contados”.

Com va començar tot?
Amb un òvul fecundat, a partir d’aquí un vòrtex d’experiències.

Què vols ser quan siguis gran?
Un dinosaure, o ser el projecte de qui sóc ara.

Quina ha estat la teva gran fita?
Decidir que havia de fer el que m’agradava.

I la teva gran derrota?
La meva vida no és tan dramàtica.

Per què moles?
Perquè faig el que podries fer tu, però li dedico hores.

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè m’agraden els drons i les dones grans que escridassen als joves al metro.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
Visca la carn de rata si és bona.

Què entens per “èxit”?
Fer projectes coherents i viure d’això.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
Tenin fills com qui decideix sopar a un xinés o a un bar Pepe.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Sóc infidel per natura. Ara m’acompanyen Yusaku Kamekura, Ana Domínguez y Ying Gao. Encara que suposo que Quique González y Almodóvar són intermitents.

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat
Escoltava a Camela.

Confessa els teus plaers culpables.
Veure películes de Noboru Iguchi, ordenar geomètricament la bossa de la compra…

Mata’m un mite
L’ateïsme. Es creu que la religió t’estanca en el dogma i no ets capaç de pensar per a tu mateix, però no tenir credo provoca una pèrdua de moral i civisme.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb “cualquier hijo de vecino”

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb Amanecer Dorado i amb l’Eduardo Kac

Quins són els teus herois de ficció?
Nil, Carrie Mathison, Peter Bishop

Què vols trobar a La Descomunal?
Un espai per debatre.

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s