Situat al centre de la ciutat, a tocar del carrer Sant Francesc però invisible als ulls dels vianants desprevinguts, el local conegut com “El Coro Vell” acull una entitat amb més de 150 anys d’història: La Joventut Coral de Terrassa, creada seguint l’estela dels Cors de Clavé.
Aquest local va gaudir de gran popularitat des de la seva obertura, i ha acollit múltiples entitats i certàmens, però ha caigut en l’oblit per la darrera generació de joves terrassencs. Les causes? Desconegudes. Un mal sembla que endèmic a al ciutat de Terrassa.
La generació dels nostres pares, els qui ara ronden els 60 anys, van viure aquest espai amb devoció. Allà s’hi projectaven “pelis de barcos” cada setmana, i els dies que, de manera excepcional, s’emetia una pel·lícula de la Mari Sol, els espectadors tenien doble sessió. Doble sessió! Aquest cinema ha projectat tantes històries com se n’han viscut al seu pati de butaques.
El local consta d’un bar just a l’entrada, i diverses sales a l’interior. El Batôn Rouge, mític bar de còctels, es troba al darrere, i connecta de manera gairebé clandestina amb la sala de ball Fred Astaire, orientada a una clientela, diguem-ne més madura. La sala que ens ocupa, el cinema, és al pis de dalt, i tot i que hi fa un fred que pela a l’hivern, les butaques són prou còmodes. Les dimensions i la familiaritat de l’espai el converteixen un lloc ideal per a promoure el cine independent.
Des de fa un any, els descomunals Videodromers han aconseguit fer-lo revifar de tant en tant, i projectar bimensualment una pel·lícula d’èxit assegurat. La primera projecció que Videodrome van organitzar allà va ser Blade Runner (Ridley Scott, 1982) i va ser el 26 de febrer de 2015. La de Videodrome i el Coro Vell és una amistat que va néixer a partir de La Descomunal 3, que els primers van organitzar i que el segon va acollir.
La Descomunal, forjant aliances des de 2015.
la Descomunal 