Joan Paüls

Encara està estudiant Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona, però té les idees claríssimes. Va començar escrivint guions però de seguida va tenir clar que la seva perspectiva el podia portar a dirigir. Amb els curtmetratges que ha fet fins ara ha rebut diversos guardons, i n’està preparant un altre que -espera- tindrà cert rebombori. Joan Paüls pensa en gran: té clar que el lloc on vol arribar és a Hollywood i no té por de lluitar per aconseguir-ho. 

– Com definiries el teu projecte amb dues frases?

M’agrada el cinema i em centro sobretot en el guió, en la idea original. A partir d’aquí crec que puc aportar un punt de vista personal, per això m’agradal la direcció.

– Com va començar tot?
Amb el primer curtmetratge que realitzem a la universitat. Jo era el guionista. Queda malament dir-ho, però veient la feina d’altres directors, t’adones que tu ho faries diferent i dius: “Per què no provar-ho?”

– Què vols ser quan siguis gran?
Director de cine comercial, però de qualitat. Sí, no em van les frikades “d’autor” que no entén ningú. Jo vull arribar al màxim de gent possible, però aportant alguna cosa nova, amb la meva propia visió de les coses. Un Christopher Nolan, un Quentin Tarantino.

– Quina ha estat la teva gran fita?
Són dues: una és fer un curtmetratge del qual estàs 100% orgullós. Amb el curt “A l’altra banda de la finestra” vaig aconseguir que tot el que jo m’imaginava quedés plasmat a la pantalla, fotograma a fotograma. Per altra banda, amb “Cita al detall” és l’únic curtmetratge amb el que hem obtingut beneficis econòmics, que també és una gran fita!

– I la teva gran derrota?
Als 18 anys vaig estar estudiant als Estats Units amb una beca de futbol. Si aleshores hagués tingut tant clar el que volia fer, m’hagués pogut quedar allà i aprofitar el camí donat. Des d’aquí tot és molt més complicat i sé que tard o d’hora hauré de tornar als EEUU si en tinc l’oportunitat.

– Per què moles?
Pel meu principi inqüestionable: Passi el que passi, cal fer una cosa nova, creativa. Hauria de ser una premisa bàsica en l’art, però no és així, i menys en el món del cinema. La majoria de pel·lícules són adaptacions de llibres, o adaptacions d’adaptacions d’adaptacions. És difícl trobar missatges originals i treballats de forma creativa.

– Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
En part, perquè vaig estar en el moment oportú al lloc adequat. Vaig assistir a la 2a descomunal i allí vaig conèixer els organitzadors de la 3a. Tampoc hi ha tantíssima gent que es dediqui al món del cinema, així que aquí estic.

– Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
El de l’artista egocèntric. Però no en el relat, sinó en la manera de fer. Crec que és important escoltar totes les veus dins un equip de treball, he vist casos en què s’ha arribat a maltractar l’equip (verbalment) i això és insuportable.

– Què entens per “èxit”?
Que una familia qualsevol de Rússia pugui animar un dinar familiar parlant d’una peli que ha sortit de dins meu.

– Quin és el defecte que odies més en els altres?
La falta de ganes d’involucrar-se en un projecte. Es podria pensar que si en un projecte no hi ha diners, a la gent li fa més mandra posar-se les piles, però no té res a veure. Al món professional també passa, els tècnics sovint no s’han llegit el guió, per exemple, cosa que els impedeix tenir una visió de conjunt.

– Clàssics que t’acompanyaran sempre.
He de veure molt més cine del que he vist fins ara. De fet no busco referències perquè no busco copiar a ningú. Braveheart és la meva pel·lícula de capçalera. Tiburón, Titanic (és perfecta, i un equilibri genial entre realitat i ficció). Air Force One.

– Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
No m’arrepenteixo gaire de res. Bé, d’adolescent era molt fan de Scary Movie.

– Confessa els teus plaers culpables.
Tinc cada capítol de la sèrie FRIENDS puntuat de l’1 al 10, i els 6 personatges protagonistes puntuats segons la seva actuació i guió a cada capítol, també de l’1 al 10. Així, si un dia vull riure amb els acudits d’en Chendler, busco la llista un capítol on tingui un 10 i me’l miro.

– Mata’m un mite
Woody Allen: té una de merda a la seva filmografia que és impressionant. Va haver de picar molta pedra i canviar moltes coses perquè se’l reconegués, fins que va fer 15 pel·lícules ningú li havia fet cas.

– Amb qui t’agradaria col·laborar?
Christopher Nolan, Trantino, o Spielberg.

– Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb Lars Von Trier o Albert Serra. Aquest darrer és l’anti-cine i l’anti-persona.

– Quins són els teus herois de ficció?
William Wallace (val, no és de ficció). Nemo. Ethan Hunt (Missión Impossible). Jack Sparrow

– Què vols trobar a La Descomunal?
Gent que comparteixi la passió i la il·lusió per fer cinema, de crear. Que no tinguin problemes per donar-ho tot.

– Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).