#D2 Crònica

El passat 3 d’octubre va tenir lloc la segona edició de La Descomunal a l’Ateneu Candela que, aquest cop, organitzava Final de Trajecte. Com que la iniciativa partia d’unes bases fonamentalment teòriques, al principi, anàvem tots una mica perduts, coneixent els titulars però sense saber què seria de nosaltres.

Final de Trajecte, un projecte periodístic de gestió cultural, va centrar l’acte en sis artistes convidats, tots relacionats amb el món de la música. Després que les seves tres organitzadores, Anna Brullet, Núria Casanovas i Anna Fernández, donessin la benvinguda i posessin el públic en situació, Alfons Ferran, Anna Fernández, Soul Vespa, La Gola del Llop, Monsieur Cactus i Màrius Intente van anar pujant a l’escenari un per un, conforme certa cançó que els identificava sonava de fons. Van donar-se a conèixer i van presentar el seu projecte artístic.

La Descomunal

La Descomunal, segona edició

Seguidament, i a propòsit d’unes quantes línies de debat que van anar sorgint de dins d’uns sobrets de colors, van sortir temes, preguntes i algunes respostes al voltant de la situació cultural que viu la nostra ciutat. El públic era nombrós i aquesta segona part de l’acte es va dur a terme mitjançant la separació en tres grups coordinats per cadascuna de les organitzadores. A mida que la gent s’animava a parlar, el debat s’anava fent més intens. Propostes i inquietuds dels joves i per als joves que, d’alguna manera, trobaven en aquest espai un lloc on posar en comú i sobre la taula el que, individualment, queda en un pensament menys fèrtil.

Grup de debat

Grup de debat

Tot i que els grups eren força heterogenis i  hi van haver opinions per a tots els gustos, en certa mesura, es va poder constatar que hi ha temes que toquen les consciències de molta gent i que, vers certs aspectes, tots volem dir la nostra. Aquí us deixem un petit llistat d’algunes de les conclusions que en vam poder treure:

– Els horaris dels concerts (més aviat cap al tard, coincidint amb les hores de sopar) com a limitadors.
– Falta de comunicació per descobrir els moviments artístics que es fan a fora del centre.
– La centralització de l’oci nocturn a la Rasa és un problema que afecta als veïns i a les sales de la perifèria.
– Falta de comunicació per part dels centres formatius de la ciutat (Institut del Teatre, ESCAC, batxillerats artístics, UPC..), els quals no donen a conèixer les obres del seu alumnat de manera oberta -almenys no a nivell local-
– Falten espais de cultura (bars, ateneus..) que serveixin, també, per donar cabuda a aquestes obres fetes a Terrassa i per gent de la ciutat.
– Espais suposadament cèntrics (Plaça Nova), condemnats al desert cultural. Males gestions urbanístiques.
– Bars i sales de concert molt desaprofitades. Un exemple podria ser la Jazz Cava, amb molt de potencial però amb poca producció durant el dia dia (concerts en diumenge a la nit és un mal horari per crear assistència nombrosa)
– Aprofitar llocs com restaurants perquè musics hi puguin tocar. Això pot crear controvèrsia entre el valor que li donem a la feina dels artistes i el que aquests li donen al seu art. La música utilitzada per acompanyar un sopar no té la mateixa consideració que la que podem sentir en un concert pel qual hem pagat.
– Falta pedagogia cultural. La gent no assisteix a certs esdeveniments perquè no els coneix o perquè prefereix, només, anar a prendre quelcom, sense haver de pensar massa?
– Marxem a Barcelona i tendim a desvaloritzar el que es fa a casa o al Vallès Occidental. Som nosaltres mateixos els que ens tirem pedres sobre la pròpia taulada?
– No és cert que els joves no facin gaires coses: projectes de l’Ateneu Candela, el Videdrome, nous espais d’Art com Tigomigo, els curts de la Baumann, els cicles poètics… El que passa és que sempre queda en la mateixa gent. Falten cobertures per donar-se a conèixer i això demana diners.
– Trobades com La Descomunal potencien una cultura viva, en xarxa i en moviment, que requereixen esforç i dedicació, però no calen tants diners. Aleshores, propostes així, són una prova palpable que existeixen camins alternatius

L’acte va acabar amb l’adjudicació a Videodrome, un projecte cinematogràfic que potencia un cinema alternatiu i en versió original, de l’organització de la tercera edició de La Descomunal, amb la passada del ram.

El recull de totes aquestes idees no només serveix per fer més enriquidor aquest arxiu que és La Descomunal, sinó perquè, cada dos mesos, pugui ampliar-se físicament, en les diferents trobades, però també perquè, a casa, hi seguim reflexionant tots. Us convidem, doncs, a dir-hi la vostra, a posar-hi més cullerada i a deixar la vostra empremta aquí, també. Volem llegir el teu comentari!

Passant el ram a Videodrome

Passant el ram a Videodrome

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s