Soul Vespa Scooter Club

logo_soulvespaSón molts i els uneixen dues coses: les vespes i la música negra. Tot va començar a l’adolescència, quan el seu amic Diego els va ensenyar tot i més sobre aquest gènere musical. Amb els anys, en Diego va marxar però ells s’han quedat i es fan sentir: organitzen anualment el DiegoEstival, un festival de música negra que porta el nom del seu amic. Surten periòdicament amb les motos i organitzen festes, calçotades i sessions de ball a diversos espais de la ciutat (i allà on els vulguin). I tot això, sense subvencions i amb un poder de convocatòria que fa caure d’esquena. Gestionen un local al carrer Sant Gaietà (al costat de l’Ateneu Candela) on es troben cada dimecres. I alguns dels seus membres estan a punt d’inaugurar el SoulPub, un lloc on anar a prendre una copa a les nits terrassenques… no paren!

Com definiríeu el vostre projecte amb dues frases?
Vespa: Seguidors del moviment “mod” anglès des dels anys 60 i fins ara, conductors de scooters clàssiques.
Soul: Amants de la música negra en general, i del soul, el rhythm’n’blues o l’ska en particular.
I del futbol, la cervesa, el sexe, el fuet i el northern soul.

Com va començar tot?
El moviment neix als anys 60, quan les families italianes van a estuejar a Brighton i porten l’elegància i les motos cap allà. Nosaltres, des de sempre hem estat aficionats a la música, i després a les vespes. Després de molts anys muntant festes alternatives i fent sortides informals, ens constituïm com a associació l’11 de setembre de 2007.

Què voleu ser quan sigueu grans?
L’objectiu com a Soul Vespa és compartir i escampar l’afició per la música negra. Que Terrassa no sigui només Jazz, sinó Soul. A nivell d’entitat, que hi hagi relleu generacional.

Quina ha estat la vostra gran fita?
El moment actual: 100 socis anuals, el festival DiegoEstival en molt bon moment, el SoulPub a punt d’obrir… I sobretot, que el soci que s’apunta sense ser amic nostre, perquè li agraden les motos o la música, es quedi any rere any perquè s’hi sent còmode i passi a formar part de la família.

I la vostra gran derrota?
Que s’hagi posat de moda tot aquest món. S’ha encarit tot molt!
Que no hi ha recolzament per part de l’Ajuntament per entitats com la nostra. Només durant la Festa Major. Hem buscat finançament i ens han posat traves. Però això no és una derrota, ni molt menys!

Per què moleu?
Aquesta pregunta què és, per nens de 6 anys?

Uhm, ja. Vol dir – Quin es el vostre punt fort?
Som molt perseverants amb el que ens agrada. Tenim molta capacitat de convocatòria: pq hem passat la joventut al carrer. És natural, coneixem a molta gent i la gent se sent molt còmoda amb nosaltres.

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè som veïns de l’Ateneu i “el roce hace el cariño”. Perquè estem bastant apartats de la cultura oficial, i tot i així aconseguim gent.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldríeu caure?
Que ens diguin modernos. No ens agrada que estigui tant de moda!

Què enteneu per “èxit”?
El moment on estem ara, no cal res més.

Quin és el defecte que odieu més en els altres?
Que la gent es queixi de les sortides que fem en moto. “La meva botifarra era molt petita”, bla bla bla…

Clàssics que us acompanyaran sempre.
Alton Ellis, Ottis Redding, Chuck Berry, Pete Rodriguez, Cristina y los Stop, Byron Lee, Skatalites, Madness…

Algun pecat de joventut que -per sort- ja hagueu superat. 
A la Festa del Club Super 3, veient Gossos en directe, dos membres de la Soul Vespa van ser enregistrats per TV3!!

Confesseu els vostres plaers culpables. 
Tenim un soci que encara li agraden Els Pets. I tenim certs socis amb tendències “dancehalleres”

Mateu-me un mite 
Loquillo: per botifler.

Amb qui us agradaria col·laborar?
Amb Blackcelona.

Amb qui no col·laboraríeu ni per diners?
Amb el VespaClub de Sabadell, fa molts anys que roden però tenim caràcters radicalment diferents.

Quins són els vostres herois de ficció?
Massagran, Jordi Culé, Dragui.

– Què voleu trobar a La Descomunal?
Reivindicar que la música estigui més oberta, sales, bars. Menys cadenes per podem muntar coses. Volem més directes!!

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat). 
La respondrem: El moment abans de posar el play en un vinil que acabes d’adquirir.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s