Màrius Intente

Màrius IntenteSota el pseudònim Intentex crea rimes salvatges i punyents, d’alt contingut polític, social i de ritme trepidant. Així és en Màrius, a part d’estar dalt de l’escenari (menys del que es mereix) porta a l’ADN gran part del teixit associatiu de la ciutat. No percep la música com una finalitat en sí mateixa, sinó com una eina per transmetre tot allò que té a dir al món i crear xarxa dins el panorama polític i social, no només de la ciutat, sinó d’arreu. A la xarxa es poden sentir alguns dels seus temes i veure algun videoclip perquè el nanu també domina l’audiovisual. New Generation.

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Escric allò que em passa pel cap, en rimes tant consonants com assonants (fins i tot dissonants…) i després intento trobar una base musical amb la qual ens puguem fer amics. Allò que sorgeix té forces similituds amb el que la gent anomena rap i que a mi m’agrada pensar que s’assembla a “la cançó protesta” de la meva generació.

Com va començar tot?
Al entrar a la “adolescència” (que és una de les etapes més creatives de la vida) vaig adornar-me que m’envoltava tanta merda que havia de fer alguna cosa per a no morir de fàstic. Dibuixava quan m’avorria a classe i escrivia rimes bastant cutrilles. Vaig anar agafant gust al tema d’escriure allò que m’angoixava… i aquí hem arribat.

Què vols ser quan siguis gran?
La cosa més semblant al nen que portem tots a dins. Això de fer-se gran és una tasca horrorosa que ens autoimposem, per tant, crec que abdico de fer-me gran.

Quina ha estat la teva gran fita?
Crec que encara no he assumit cap gran fita. En realitat no hi crec gaire en en el discurs d’arribar a una cima o tocar el cel. Són petites fites les que donen sentit al trajecte. Petites fites en pots trobar cada dia. Avui estic contestant aquest qüestionari per a La Descomunal: és una petita fita preciosa!

I la teva gran derrota?
També tots tenim milions de derrotes quotidianes. En l’aspecte del meu projecte artístic potser és que encara no he gravat ni una maqueta.

Per què moles?
Perquè sóc capaç de rapejar durant 30 minuts i que la gent pilli casi totes les síl·labes que dic. Vocalitzo que flipes! No, ara seriosament, espero poder dir que molo perquè intento fer amb “amor” allò que em motiva i hi poso totes les meves energies creatives.

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Per a poder conèixer artistes i projectes que desconec del gran poble de Terrassa i intentar teixir més xarxa, que sorgeixin col·laboracions inèdites fins el moment. Perquè sóc un artista molt solitari i necessito col·laborar amb altra gent…. Apart sé que m’heu convidat per enxufe, eh!

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
“Hipstertrofisme”. No existeix la paraula però estic en procés de patentar-la.

Què entens per “èxit”?
És una paraula que té múltiples accepcions i depenent de la que escullis et defineix la teva vida. Entenc l’èxit com l’assoliment d’una coherència en el que fas i en el que dius, en assolir una felicitat i harmonia en el teu dia a dia, en sentir-te honest i just i en intentar canviar allò que no creus que sigui just i honest.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
La hipocresia i la supèrbia. Apart odio els sorolls repetitius i si algú n’està produint un el puc arribar a odiar mogollón.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Bola de drac en format sèrie i El petit príncep si parlem d’un conte que em marqués de petit. Dels filòsofs clàssics em quedo amb una frase de Sèneca: “No es que tinguem por a fer les coses perquè siguin difícils, les coses són difícils perquè tenim por de fer-les.”

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Intentar semblar una persona que no era.

Confessa els teus plaers culpables.
Juegos de Tronos, així en plan mainstream. Un plaer culpable bastant xungo era Grand Prix del verano.

Mata’m un mite
Damian Marley fent-nos esperar 3 hores per un concert i al sortir a l’escenari quedar-se sense veu als 30 minuts. La resta de concert només cantaven les seves coristes.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
M’encantaria fer-me un tema amb DAM, un grup de rap palestí que són brutals.

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb qualsevol que col·laborés amb mi per diners. Cooperar i col·laborar estan allunyats del lèxic mercantil, al meu parer.

Quins són els teus herois de ficció?
Mr. Bean, el detectiu Conan i la societat hippie del Planeta libre.

Què vols trobar a La Descomunal?
Molta energia creativa i ganes de fer coses conjuntes. Ganes de activar el panorama de la nostra ciutat, que està molt viu però amagat sota les ombres.

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s