Monsieur Cactus

Monsieur CactusMonsieur Cactus són l’Alex Marteen i l’Alverd Gual, un duet polifacètic i complet que des de 2011 combina l’espectacle de varietats amb el cabaret, la música i altres vessants artístiques. Actualment la parella capitaneja la CABARETaDa a aDa ARTS juntament amb la gira del seu primer CD, Astronomia Elemental. El seu paper artístic a la ciutat, que potencia les col·laboracions entre artistes i dóna peu a noves aportacions, transcendeix del purament musical i s’extrapola a altres camps. Vídeos surrealistes, llums i barrets es barregen en un ambient íntim capaç de seduir el més impertèrrit.

 

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Electro-cabaret canalla i eclèctic. O viure la música de forma sincera.

Com va començar tot?
Ens vam conèixer (l’Alverd i l’Àlex) estudiant interpretació i veient que compartíem gustos musicals i interessos artístics. Vam començar a actuar junts fent números musicals còmics a micros oberts i similar…D’aquí vam passar al cabaret profund i un dia vam decidir que necessitàvem seure i compartir la música que n’havia sorgit de tots aquests anys…

Què vols ser quan siguis gran?
Àlex: Jo vull ser Amanda Palmer. O actuar en un casino de Las Vegas…en plan batí, piano de cua i Bloody Mary…
Alverd: Jo de gran vull seguir sent artista sense ser alhora cambrer, promotor, teleoperador o whatever suposo. I just want to be happy (B. Knowls)

Quina ha estat la teva gran fita?
Tirar endavant un CD de pop electrònic autoeditat i autoproduït pràcticamente sense ajuda ni recursos…només amb feina, il·lusió i el suport del públic i dels amics.

I la teva gran derrota?
Per sort no hem patit res que es pugui titular GRAN DERROTA… Toquem fusta…

Per què moles?
Perquè fem el que ens surt del “pepe” i creiem que a vegades ens queda prou bé…Ens agraden les llums de colors, la purpurina i tenim una barbie despullada i rapada al costat d’una verge de Guadalupe.

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè som de Terrassa i insistim en ser-ho…Són molts anys d’estar una mica a tots els “fregaos”!

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
Àlex: la supèrbia…Que tots els “divismes” siguin sempre postissos!
Alverd: el de mort de gana, siusplau!

Què entens per “èxit”?
Com artista, poder fer el que vols amb tranquil·litat.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
Àlex: La vagància. El ser DOLENT. “Vagas y maleantas”.
Alverd: La manca d’un mínim d’empatia i la falsedat. La resta de defectes no em negaran poder relacionar-me amb algú però aquests sí.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Àlex: A la majoria dels meus clàssics encara no els hi han donat títol…
Alverd: Begin the beguine de Cole Porter, Je ne regrette rien d’Edith Piaf, Flyin’ free de Pont Aeri i Can’t help fallin’ in love d’Elvis Presley.

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Àlex: el TGV amb kiwi.
Alverd: la golafreria i algun capítol de cleptomania.

Confessa els teus plaers culpables.
Àlex: cafè amb llet i croissant, “esforzar de señoras”.
Alverd: El Formatge, el cafè i la festa.

Mata’m un mite
Àlex: Trobo que els Beatles són un autèntic coñàs amb ñ. Qualsevol versió dels Beatles em sembla que té més gràcia que la original. Ho sento.
Alverd: Michael Jackson tenia imants a les sabates. I Sara Montiel només era guapa. A ella, però, la tornaria a reviure, que queda estèticament interessant en qualsevol paisatge kitsch.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Àlex: m’encantaria treballar amb desenes de persones que admiro i idolatro, però així com més immediat i realista…Joe Crepúsculo.
Alverd: Amanda Palmer, Sílvia Péres Crus (perdoneu, no em funciona la ‘seta’), Disclosure i Dolo Beltrán.

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Àlex: Nunca digas nunca…
Alverd: Kiko Rivera, si això impliqués que ell hagués de cantar i Amaia Montero, desgraciadament.

Quins són els teus herois de ficció?
Àlex:  Gandalf, Dumbledore, senyors elegants amb capa…Mafalda és bien tot i no portar capa.
Alverd: Dragui (Històries de Catalunya), Snoopy i A-18 (Dragonball).

Què vols trobar a La Descomunal?
Un espai on compartir i debatre…Aprendre, aprendre! Sinèrgies, moltes sinèrgies!

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat)
Bibiana Ballbé a l’atur, això seria silenciar l’esnobisme, com a mínim!(ai perdó, se’ns ha escapat)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s