#D1 Crònica

Tot va començar amb un intercanvi de correus electrònics. Des el BaumannLab es convidava a una sèrie de col·lectius artístics de la ciutat a trobar-se el divendres 5 de maig al pati de la Baumann per presentar-se i intercanviar experiències. D’això en deien La Descomunal i amenaçaven amb repetir-ho bimensualment. La conovocatòria estava a mig camí entre la cita a cegues i un Cluedo, aquests jocs de misteri on hi ha hagut un assassinat i tots som sospitosos.

Poc a poc el misteri es va anar resolent. Ja sabíem els convidats, deu col·lectius vinculats a Terrassa i al món cultural en el sentit més ampli de la paraula. Hi havia qui venia de les arts escèniques  com Kaòtik Teatre o Tub d’Assaig, alguns altres de les arts visuals com TigoMigo, Arts Insurgents o Getting Create Something, la música la portava Bonarassa Zulu, la literatura Synusia, el cinema Videodrome i la productora Natàlia Colors i fins i tot el periodisme cultural amb Final de Trajecte.

Tenim, doncs, una llista de deu amics, coneguts, saludats i desconeguts. Un lloc, una hora, i unes normes. Cadascú té cinc minuts per explicar el seu projecte o patirà les conseqüències dels mestres de cerimònies Oriol Estripaboires als versos i Didaquis a la guitarra. I aquí és on de veritat comença La Descomunal amb deu projectes explicant el seu passat, present i futur.

Però, com sempre, el més important arriba un cop baixa el teló. És un cop fetes les presentacions oficials i més o menys protocolàries és el moment de, amb alguna cosa per picar i per beure, passejar-se de taula en taula. Trobar el moment per parlar amb aquells que ja coneixies del que no es té tmps de comentar al dia a dia. Conèixer millor a aquells projectes dels que no havies sentit parlar abans. Intercaviar Facebooks, Twitters, Blogs… (això de les targetes sembla que ja no es porta). I començar a tramar projectes. Ja hem vist, per exemple, els curts de Natàlia Colors abans de les projeccions del Videodrome els dimecres a l’Ateneu Candela. I això només és el principi, perquè d’aquí tothom surt amb feina ja que La Descomunal creixerà gràcies a aquests artistes que s’encarregaran d’anar-les organitzant proposant nous participants, nous formats, nous espais per anar creant una xarxa que involucri com més gent millor. Voluntaris?