Videodrome

El Videodrome és un lloc on veure cinema, però no ni un lloc ni un cinema. És un punt de trobada els dimecres al vespre, on es projecten pel·lícules en Versió Original. Normalment s’hi poden veure clàssics, cinema de culte o sèrie B. Els agrada el terror, el fantàstic, el documental… uns cinèfils en tota regla, com es pot veure a la imatge. 

– Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Videodrome: Videodrome és un cinebar fet per amor al Setè Art. Un punt de trobada a Terrassa pels amants del cinema menys convencional: cult movies, clàssics, fantàstic, cinema negre, sèrie b… Tot això en un ambient relaxat, amb unes cerveses i alguna cosa per sopar.

– Com va començar tot? Videodrome:
El projecte va arrencar al Barinbau, a la Casa Baumann, l’any 2011 com una modesta alternativa terrassenca per a la gent que no podia anar al Festival de Sitges.

– Què vols ser quan siguis gran?
Videodrome: L’ Alamo Draft House d’Austin, Texas. O si no un festival de cinema reconegut mundialment a tot l’univers (?¿?¿)

– Quina ha estat la teva gran fita?
Videodrome: Portar 3 anys projectant cinema “diferent”, fer molts amics i haver estat una alternativa d’oci al sofà de casa

– I la teva gran derrota?
Una anècdota pre-Videodrome: El 5 de Juliol de 2010 era el dia en que Marty Mcfly (Regreso al Futuro) feia el seu primer viatge al futur. Vam projectar la pel·lícula amb la sala plena (després de que acabés de jugar el Barça), va venir un grup de Rock’n’Roll que ens va tocar entre d’altres el Johnny Be Good de Chuck Berry i “The Power Of Love” de Huey Lewis And The News, ho vem petar, va ser una nit inolvidable. Pero la gran expectació era que haviem promès que portariem el Delorean, que tothom hi podria pujar i veure el “condensador de flujo”. No vam aconseguir els diners per llogar-lo…
Gerard: No se xiular.

– Per què moles?
Perquè les pelis que posem molen!

– Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
No ho sabem. Som uns impresentables.

– Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
Ens agraden tots els tòpics de l’artista, especialment el d’artista maleït.

– Què entens per “èxit”?
Gerard: Que assisteixin a Videodrome més de 10 persones (i que la meitat siguin noies)
Aleix: Que la gent torni a repetir encara que l’última peli que hagin vist fos una merda.

– Quin és el defecte que odies més en els altres?
Miguel: La falta de sentit de l’humor
Gerard: La gent que té un ull més gran que l’altre.

– Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Uns quants clàssics que hem projectat: “Golpe en la pequeña China”, “Plan 9 from outer space”, “Fuga de Alcatraz”, “La Montaña Sagrada”, “Ghost World”, “Blue Velvet”, “El Fantasma del Paraíso”, “La Estanquera de Vallecas”, “The Devil and Daniel Johnston”, “Dark City”, “Babylon”, “Bukowski: Born into this”, “Una tarde en el circo”… La llista seria infinita.
Gerard: Tom Waits sona sempre que escombro algun desastre.

– Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Videodrome: Ens agrada col·leccionar pecats de juventut, i esperem no superar-los mai.

– Confessa els teus plaers culpables.
Gerard: La masturbació mental
Aleix: La masturbació mental
Miguel: El programa “Cine de Barrio” de TVE de vegades m’agradava.

– Mata’m un mite
Gerard: Els Simpsons. Els haurien d’haver matat fa molts anys.
Aleix: La Lola Flores. Està sobrevalorada..

– Amb qui t’agradaria col·laborar?
Aleix: Amb els de Phenomena. Projectar una copia de 35mm a Terrassa seria increïble.
Gerard: Una projecció per la nit de halloween a l’hospital del Torax de Terrassa

– Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Videodrome: Per diners fem QUALSEVOL COSA.

– Quins són els teus herois de ficció?
Miguel: Rick Blaine (Humphrey Bogart al film “Casablanca”).
Gerard: Dràcula, el Pato Donald i Dylan Dog.

– Què vols trobar a La Descomunal?
Apassionats del cel·luloide, gent que li agradi reunir-se per fumar i beure mentres roden caps.

– Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Gerard: Un gat atropellat en una carretera.