Tigomigo

Tigmigo són la Laura Castillo i el Paulo Cacais i és un espai dedicat a l’art contemporani al centre de Terrassa. Al seu estudi acullen exposicions de totes les disciplines artístiques a la vegada que esperen que sigui un espai de trobada i treball d’artistes de la ciutat. Amb projecte acabat d’estrenar deixem que es presentin:

 

Com definiries el teu projecte amb dues frases?

Com va començar tot?
Passejant la Mafi al capvespre entre fàbriques abandonades, pensant… aquest seria un lloc perfecte per a un espai d’art… Tot i que crec que en el fons va començar a Tàrrega, quan ens vam conèixer, i vam començar a créixer junts com a artistes i persones.

Què vols ser quan siguis gran?
Lliure.

Quina ha estat la teva gran fita?
El cafè d’aquest matí.

I la teva gran derrota?
De… què?

Per què moles?
És un secret.

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
¿Per descobrir el secret? Els secrets que ningú no vol conèixer són molt avorrits.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
En el típic tòpic.

Què entens per “èxit”?
Poder viure treballant en allò en el que crec i m’apassiona, i poder compartir-ho amb els qui estimo!

Quin és el defecte que odies més en els altres?
Els meus.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
La C, la L, la A, la S…

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Cap. No.

Confessa els teus plaers culpables.
Xocolataaaaaa!!! La compra compulsiva de llibretes que fan olor a nou.

Mata’m un mite
PUUUM!!

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Per començar amb els que tenim a la vora, amb tots els artistes i col·lectius de Terrassa, i pensant en una mica més lluny… Sabina, García Álix, Wong Kar-Wai!

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb el dolent de la pel·lícula.

Quins són els teus herois de ficció?
Batman, Robin Hood, i la Mafi.

Què vols trobar a La Descomunal?
Trèvols de quatre fulles, complicitat, funambulistes, connexions inesperades, rialles, companys de travessa i de projectes quimèrics, idees…

-Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).
Que sí, que la voleu, no dissimuleu:
la pasión delirante de lo privado
la decepcionante Revolución o evolución nos muere,
increíbles ratones y el mundo emocional El misterio tiene nombre,
música huyendo y mintiendo amenazante y salvadora, corroído por la culpa,
se le escapa de las manos mezcla de registros de ratoneras,
Nunca fue tan bonita la visión de una mano infantil en un bote de formol.