Synusia

Synusia és una llibreria ubicada a l’altell de l’Ateneu Candela. Allà, entre encavallades, palets de fusta i llibres, l’Elena Blanco, la Maria Boncompte i l’Alcira Padín gestionen un espai d’intercanvi de coneixement que s’articula a través de la venda de llibres i d’una programació cultural i formativa molt abundant. Però no estan soles, tenen un grup de suport que s’organitza per prendre les decisions, assumir riscos i ajudar en el que faci falta. La gestió col·laborativa del coneixement és la marca de Synusia. En parlem amb un dels seus terços, l’Alcira Padin. 

– Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Utilitzem el llibre com a eina/excusa per generar pensament en comú. A més, la llibreria és un punt de trobada.

– Com va començar tot?
A nivell local, creant un punt de venta de llibres que es muntava sempre que hi havia algun esdeveniment important, ja fos xerrada, curs, taller… Poc a poc es van establir les bases per muntar la llibreria, que es segueix gestionant de forma comunitària. Synusia neix en sintonia amb altres projectes arreu de l’Estat (Traficantes de Sueños a Madrid, La Pantera Rossa a Saragossa), que estableixen la llibreria com a dispositiu d’intervenció ciutadana.

– Què vols ser quan siguis gran?
Volem mantenir un equip de treball constant sumat a una comunitat de suport que assumeixi riscos. Volem “desenvolupar olfacte col·lectiu”, és a dir, saber llegir les oportunitats de manera conjunta. Ah, i fer que la llibreria sigui sostenible a nivell econòmic, en un futur!

– Quina ha estat la teva gran fita?
Que de les iniciatives que sorgeixen a la llibreria en surtin grups o col·lectius que aprofundeixin en ells. Un gran exemple són les Guerrilleres dels Cossos. Però el mèrit és d’elles, no nostre…

– I la teva gran derrota?
Aterrar la llibreria literalment, fer-la físicament accessible. Estem en un primer pis que dificulta l’accés de moltes persones. El fet de no ser autosostenibles no és una derrota, de moment és un repte a llarg termini.

– Per què moles?
Mola molt que les persones que gestionem el projecte (a part del grup de suport) siguem  de tres generacions diferents. És una varietat d’edats, referents i experiències que t’enriqueix molt. En una altra dimensió, un punt fort de la llibreria és el grup de suport que t’obliga a portar uns “tempos” diferents, a discutir les decisions amb calma. També tenim una programació cultural i formativa vinculada a la llibreria que no es dóna enlloc més de la ciutat.

– Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Per la part formativa que oferim, que fa la funció de vasos comunicants entre persones d’àmbits molt diversos.

– Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
Mecanitzar una agenda només per produïr esdeveniments, d’omplir una sala havent perdut els objectius que ens guien ara. Seria el tòpic del “programador cultural”.

– Què entens per “èxit”?
Petar-la! Sant Jordi és un exemple: sempre fem dues paradetes, una a Terrassa i una altra a Barcelona. A Terrassa ens va costar molt que ens deixessin posar la paradeta a la Plaça Vella, com si no fossim una llibreria “de debò”. A Barcelona, cada any passen a veure’ns les persones que han vingut a fer alguna xerrada o taller. És un punt de culminació de tot el treball que es fa durant l’any, un doble reconeixement: social i, per un dia, econòmic.

– Quin és el defecte que odies més en els altres?
El defecte del sistema en el que està ficat el circuit del llibre. Que les distribuïdores ens obliguin a comprar per avançat les novetats, és injust. Una petita llibreria mai tindrà la capacitat de comprar les novetats per avançat, perquè no pot garantir les vendes. És un sistema pensat únicament per les grans cadenes de llibreries.

– Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Los fabulosos cadillacs. Eve de Buenafini (Madres de la plaza de Mayo). Galeano. Clarisse Lispector, Toni Morrisson. Coetzee. Juan Gelman. Los Sopranos.

– Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Isabel Allende. Creure en Déu.

– Confessa els teus plaers culpables.
No és cultural però: El badminton.

– Mata’m un mite
Benedetti: per moralista. Benedetti ja és mort, per tant mataria el seu significant.

– Amb qui t’agradaria col·laborar?
9Amb Electrodoméstica, un nou espai social que està naixent a Barcelona. També amb les escoles de Primària de la ciutat.

– Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Amb l’Administració Pública en general, es planteja una programació cultural que no ens interessa.

– Quins són els teus herois de ficció?
Els 4 fantàstics. La “batichica”.

– Què vols trobar a La Descomunal?
Preguntes “piconas”!!

– Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).