Final de Trajecte

logo Final de Trajecte Final de Trajecte neix com un programa de ràdio per difondre l’activitat cultural de la ciutat i per connectar artistes entre ells. Després d’una temporada a Post Scriptum Radio (radio lliure per internet), es transforma en una revista online des d’on elaboren una agenda amb recomanacions de periodicitat setmanal, i des d’on tracten l’actualitat artística de la ciutat a través d’entrevistes i altres continguts. S’autodefineixen així:

 

 

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Fem periodisme cultural, amb voluntat prescriptiva. Agenda, entrevistes, recomanacions… potenciant la cultura independent i de proximitat.

Com va començar tot?
Quan ens vam adonar que a Terrassa hi havia un munt d’artistes que no es coneixien entre ells i que no eren coneguts pel públic en general. Novembre 2011.

Què vols ser quan siguis gran?
Volem ser referent cultural a la comarca tant a nivell d’agenda com de dinamització, tot sense perdre la nostra identitat i estil.

Quina ha estat la teva gran fita?
Descobrir, després de tres anys de feina, que hi ha gent que fa el mateix que nosaltres per tot Catalunya. Sumar esforços i projectes amb ells per tal de créixer com sempre haviem volgut fer.

I la teva gran derrota?
Un programa de ràdio en una ràdio que va deixar de funcionar. Tenim l’espina clava i ens encantaria tornar a les ones. Algun dia…

Per què moles?
Perquè sabem qui mola: donem suport i difusió als artistes que no tenen espai als mitjans generalistes, però que valen molt la pena.

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
Perquè els nostres objectius coincideixen al 100%: crear xarxa entre artistes i divulgar l’activitat cultural de la ciutat. Nosaltres a la xarxa, La Descomunal al territori.

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
Les capelletes: estar tan satisfet del treball dels teus col·legues i coetanis que les generacions anteriors, posteriors i paral·leles se’t fan borroses. És un mal molt extès a la ciutat, per desgràcia.

Què entens per “èxit”?
Que la gent per la que hem apostat acabi ocupant el lloc que es mereix. I nosaltres també.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
La falta de professionalitat, sobretot per part de persones que ocupen un càrrec (i el seu sou corresponent) de responsabilitat.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Casablanca (és un tòpic, i què?). Bob Dylan. En Flanagan i la Carlota.

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat. 
La Super Pop (primer referent de periodisme cultural). Els Pets.

Confessa els teus plaers culpables.
Jorge Drexler (i tota la camarilla d’homes amb guitarra i problemes). Titanic.

Mata’m un mite
Josep Guardiola: només és entrenador de futbol. Com a tal, molt bé, però com a filòsof, fa tufillo d’autoajuda.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Bruno Sokolowicz. A part de ser el guapíssim presentador de l’Sputnik, va crear ScannerFM, una ràdio per internet referent en música independent.

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
Bibiana Ballbè. Calen explicacions?

Quins són els teus herois de ficció?
Sherlock Holmes. Charlie Brown. Ana Karenina.

Què vols trobar a La Descomunal?
Iniciatives i projectes que no coneixiem. Bon ambient, ganes de conèixer i compartir, “y lo que surja”.

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s