Arts Insurgents

isil sol vil logo

Isil Sol Vil forma part de l’agrupació artística Arts Insurgents que des de les diverses disciplines artístiques busquen nous llenguatges. El seu recurs més important és la performance, el seu espai el carrer o tots aquells llocs on l’art no arriba tradicionalment. La seva voluntat la crítica i sobretot la transformació d’un sistema caduc. Sembla complicat però no ho és tant. Coneguem-lo una mica més:

 

 

Com definiries el teu projecte amb dues frases?
Cru, roent, tendre, directe, jo, tu, ella, ell, nosaltres, vosaltres, elles i ells.
A, E I, O, U. E, O, A, I, U. I, A, O, E, U. Performance Art

Com va començar tot?
Al carrer, amb neguit, descontrolat, amb ganes de, per què? Perquè sí, per necessitat, un, dos,tres, txin pum, ja l’hem feta bona, oh que bé, plenitud, quin gust, expressió màxima, aquest cop sí!!! Així, d’aquesta manera, vaig començar i després de no trobar el què en les arts “clàssiques”, un raig de llum em va dur a l’art d’acció o la performance art. Ara aquest món m’embolcalla, em fa viure però també m’embogeix, el necessito.

Què vols ser quan siguis gran?
Petit.

Quina ha estat la teva gran fita?
Anar al lavabo sol, quin gust!!!

I la teva gran derrota?
Encara no ha arribat, si arriba ja ús ho faré saber…. la veritat no crec en la derrota per mi, no existeix.

Per què moles?
Ui

Per què creus que t’han convidat a La Descomunal?
La veritat és que no ho acabo de saber del cert jajajjaaaa. Perquè no he nascut a Terrassa i de fet només hi he estat un parell d’anys, molt intensos però un parell, encara que m’hi he sentit com a casa (no sé on tinc la casa però…). Suposo que serà per ser un dels fundadors de l’agrupació artística Arts Insurgents la primera de la ciutat dedicada a l’art multidisciplinari, performatiu, proper, de carrer i d’espais amb mirada crítica i veu estimulant….

Quin és el tòpic d’artista en el que mai voldries caure?
En la contradicció, que la meva obra anés en una direcció contraposada a mi mateix.

Què entens per “èxit”?
Ser, FELIÇ.

Quin és el defecte que odies més en els altres?
L’arrogància i la hipocresia.

Clàssics que t’acompanyaran sempre.
Günter Brus, Salvador Dalí, Kurt, Kren, Joseph Beuys, Marcel Duchamp, Jan Svankmajer,……
The Clash, Nina Hagen, Doom,……
El cine d’horror dels 80, serie B,…..

Algun pecat de joventut que -per sort- ja has superat.
Sóc pecador de mena, de fet vaig néixer enmig del pecat. Tinc un nom, Isil, que no té Sant vaig pertorbar a l’església batejant-me i així sent un ésser cristià i fill de l’home que viu a l’espai amb un nom no santificat. Crec que aquí va començar tota la pecadoria que ha anat confabulant la meva vida.

Confessa els teus plaers culpables.
Soc addicte al sucre (però ho estic deixant)

Mata’m un mite
Ja ho estan.

Amb qui t’agradaria col·laborar?
Amb el grup La Pocha Nostra, per la seva genialitat conceptual, estètica, de presència i contundència. Esther Ferrer, pel seu minimalisme.

Amb qui no col·laboraries ni per diners?
No saps que els artistes som bohemis i només mengem, patates bullides!!! No en gastem pas de calés.

Quins són els teus herois de ficció?
M.A Barracus, Vengador Tóxico, el Vyvyan, el Rick (The Young Ones) això és ficció? De vegades em confonc…

Què vols trobar a La Descomunal?
Art molt Art i no només de la ciutat de Terrassa, d’arreu. Creativitat, ganes i energia per fer i desfer. Gent, persones i personatges de més amunt i de més avall.

Una imatge de silenci? (ai perdó, se’ns ha colat).

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s